Els promotors de la queixa manifesten la seva disconformitat amb la manca de resposta del Consorci del Parc de la Serralada Litoral a un escrit que hi van adreçar el 3 de maig de 2011.
En aquest escrit denunciaven que la memòria tècnica que va presentar una aspirant a una plaça de tècnic superior de gestió del medi natural interí del Consorci era un plagi literal en un 70% dels diferents treballs publicats i les memòries inèdites del Pla de conservació del parc natural del Montseny elaborats pels promotors de la queixa. A parer seu, el lliurament que s'ha fet de la memòria ha dut a engany el tribunal i la mateixa Administració, en tant que la memòria ha estat exposada per l'aspirant a tècnica com si fos inèdita.
Aquesta persona va guanyar el procés de selecció, per la qual cosa els promotors consideren que els fets que van exposar són prou greus perquè s'impugni aquest procés.
De moment, però, les persones interessades no han rebut cap resposta del Consorci amb relació a aquesta sol·licitud.
El Consorci del Parc de la Serralada Litoral al·lega, pel que fa a la manca de resposta a l'escrit dels promotors de la queixa, ?que no va respondre en entendre que la relació dels empleats signants de l'escrit és de servei, com a funcionaris de la Diputació de Barcelona, i el contingut de la seva reclamació es refereix a drets d'autor de la producció realitzada en el marc d'aquesta relació de serveis, polèmica aliena a aquest Consorci i, en tot cas, responsabilitat de la Diputació de Barcelona, institució a la qual els signants de l'escrit afirmaven haver adreçat una còpia?.
Atesa aquesta resposta, el Síndic recorda al Consorci que la relació de servei que els denunciants puguin tenir amb la Diputació de Barcelona o amb qualsevol altra administració pública és completament independent del deure de resposta expressa a què tenen dret aquestes persones. Per tant, la derivació cap a la Diputació de Barcelona no és una resposta adequada, ja que és el Consorci, com a òrgan competent de la publicació de la convocatòria i de la contractació de la persona seleccionada, qui ha d'atendre la sol·licitud de les persones interessades.
Així, l'article 53 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableix que les administracions estan obligades a dictar una resolució expressa en tots els procediments i a notificar-la siguin quins siguin la forma i el mitjà d'iniciació.
L'obligació de donar resposta a les sol·licituds que els ciutadans i les ciutadanes adrecen a l'Administració forma part del dret a una bona administració, reconegut a l'article 30 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, i regulat a l'article 22 de la Llei 26/2010, que inclou el dret a obtenir una resolució expressa i que sigui notificada dins del termini legalment establert.
Així mateix, l'article 42 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix que el termini màxim per notificar la resolució expressa és de tres mesos a comptar de la data en què la sol·licitud ha entrat al registre de l'òrgan competent per tramitar-la.
D'altra banda, la qüestió denunciada s'inscriu en el marc de la protecció dels drets a la propietat intel·lectual que recull el Text refós de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril. Aquest text estableix que la propietat intel·lectual està integrada per drets de caràcter personal i patrimonial que atribueixen a l'autor la plena disposició i el dret exclusiu d'explotació de l'obra, per a la protecció dels quals està prevista la inscripció en el Registre. La inscripció, però, és un tràmit voluntari que s'erigeix en un mitjà de prova que acredita qui és l'autor i a qui corresponen el drets d'explotació d'una obra.
Un cop fets aquests recordatoris, el Síndic finalitza l'expedient de referència.