El mes de maig de 2009, la promotora de la queixa va sol·licitar el reconeixement de la situació de dependència del seu marit, al qual es va reconèixer un grau 3 nivell 1 el mes de gener de 2010. Tot i així, el mes de novembre la persona interessada va morir sense que s'emetés la resolució del seu Programa individual d'atenció (en endavant PIA).
La qüestió de fons que motiva aquesta queixa s'emmarca en la problemàtica general dels procediments de reconeixement de la situació de dependència i del dret d'accés als serveis i a les les prestacions vinculades en què durant la tramitació del procediment es produeix la defunció de la persona sol·licitant, sobre la qual en data 26 de maig de 2010 el Síndic va fer diversos suggeriments i consideracions a l'aleshores Departament d'Acció Social i Ciutadania (en endavant DASC), que no han estat acceptats.
El Síndic va suggerir al DASC que el reconeixement de la situació de dependència produeixi efectes, amb les conseqüències que correspongui, sempre que s'hagi acreditat la situació de dependència de la persona sol·licitant, i que es reconeguin als causahavents de les persones dependents, amb els tràmits previs que escaiguin, els drets econòmics derivats de la situació de dependència.
Així mateix, el Síndic recorda a l'actual Departament de Benestar Social i Família el deure de les administracions públiques de resoldre expressament tots els procediments administratius i, en conseqüència, de resoldre sense demora el procediment iniciat i la sol·licitud presentada per la promotora de la queixa sobre aquest assumpte.