El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb relació a l'escolarització dels seus fills de dotze i set anys.
Exposa que està divorciat i que el 6 d'agost de 2012 es va dictar una resolució judicial segons la qual se li atribuïa la decisió respecte de l'escolarització dels menors. Això no obstant, aquesta decisió ha estat objecte d'un recurs judicial de la mare, la qual ha matriculat els menors a dos centres diferents dels que havia escollit el pare.
El promotor exposa que s'ha adreçat a la Fiscalia i al Departament d'Ensenyament, però que tot i això s'ha acceptat la matrícula efectuada per la mare dels menors i que actualment estan escolaritzats en aquests centres, tot i el desacord del progenitor i l'existència d'un resolució judicial respecte de l'escolarització dels menors.
El Departament d'Ensenyament informa que es va concloure que la sol·licitud de preinscripció presentada per la mare era correcta des del punt de vista del procediment administratiu i que la progenitora tenia capacitat d'obrar i la guarda dels infants. També es va considerar que la resolució judicial que va aportar el pare i que li atorgava la capacitat de decidir el centre en el qual escolaritzar els infants no tenia ?la fermesa suficient?.
Això no obstant, en el moment que el Departament d'Ensenyament va tenir constància del desacord del progenitor amb la petició de canvi de centre, aquesta sol·licitud hauria d'haver quedat suspesa a l'espera que recaigués una resolució judicial respecte d'aquesta qüestió.
El Síndic assenyala que el llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, en el cas de vida separada dels progenitors preveu que ?el progenitor que exerceix la potestat parental, llevat que l'autoritat judicial disposi una altra cosa, necessita el consentiment exprés o tàcit de l'altre per a decidir el tipus d'ensenyament dels fills, per a variar-ne el domicili si això els aparta de llur entorn habitual?.
La necessitat d'aquest consentiment s'estableix amb independència de quin dels dos progenitors tingui la guarda dels fills i, en conseqüència, el fet que la progenitora en tingués atribuïda la guarda resultava irrellevant, ja que era igualment necessari el consentiment de l'altre progenitor.
En aquest cas, la resolució judicial que atribuïa al pare la facultat de decidir el centre en què s'havien d'escolaritzar els alumnes resolia el desacord entre els progenitors, però no va ser tinguda en compte per la manca de fermesa de la resolució, que va ser recorreguda en apel·lació, encara pendent de resoldre.
Tanmateix, cal considerar que la manca de fermesa per si mateixa no privava d'efectes la interlocutòria judicial. En aquest sentit, no consta acord que suspengués els efectes de la interlocutòria de 6 d'agost.
D'altra banda, la Llei d'enjudiciament civil de 1881, vigent en relació amb els procediments de jurisdicció voluntària, estableix que les apel·lacions que interposin aquells que han vingut a l'expedient per oposar-se a la sol·licitud que hagi motivat la seva formació, seran admeses amb un sol efecte (devolutiu, no suspensiu).
En conseqüència, en aquest cas, ens trobem davant un canvi de centre promogut per un progenitor sense el consentiment de l'altre, i amb una resolució judicial que atribueix la facultat de decisió al progenitor que s'oposava al canvi. Aquesta resolució judicial va ser objecte de recurs encara pendent de resoldre, però no consta que la interposició del recurs en suspengués els efectes, per la qual cosa hauria d'haver estat tinguda en compte i aplicada pel Departament d'Ensenyament. En aquest sentit, l'obligació prevista a la Llei orgànica d'educació de garantir una plaça al municipi no pot ser adduïda per fer prevaldre la decisió de la progenitora, quan havia recaigut una resolució judicial respecte d'aquesta qüestió.
D'altra banda, fins i tot en el cas que s'arribés a considerar que la resolució judicial de 6 d'agost de 2012 no podia tenir efectes, s'hauria d'haver mantingut la situació prèvia i deixar els infants matriculats al centre on havien estat escolaritzats aquell curs, abans que sorgís el desacord entre els progenitors respecte del canvi d'escola.
Per aquest motiu, el Síndic suggereix al Departament d'Ensenyament que revisi l'actuació duta a terme en aquest cas i que, en futures ocasions, en cas de desacord entre progenitors respecte de canvis de centre, es mantingui la situació existent fins que es dicti una resolució judicial. Amb caràcter general, cal valorar cas per cas si la presentació de recurs contra la resolució judicial que eventualment es dicti té un efecte suspensiu de la resolució.