La promotora de la queixa, veïna d'Olesa de Montserrat, denuncia la manca de resposta de l'Ajuntament d'aquest municipi a les instàncies que ha formulat en dates 6 de març de 2009, 1 de juny de 2009, 28 de setembre de 2009 i 26 de febrer de 2010.
En aquestes instàncies sol·licitava una indemnització econòmica pels danys que va patir la seva filla en enganxar-se un dit al pany d'un parc infantil. Segons informa, arran dels seus escrits s'han posat proteccions a les portes, però no s'ha donat resposta a la seva reclamació d'indemnització.
Atès que l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat no ha donat resposta a la petició d'informació del Síndic, malgrat les diverses reiteracions, aquesta institució recorda al consistori que l'article 61.2 de la Llei del Síndic de Greuges considera que hi ha una obstaculització del Síndic en el supòsit que s'impedeixi l'accés del Síndic o dels seus adjunts als expedients, les informacions, les dades i la documentació necessària en el curs d'una investigació.
Dit això, el Síndic fa arribar a l'Ajuntament les consideracions següents:
L'article 139 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, determina que els particulars tenen dret a ser indemnitzats per les administracions públiques corresponents de tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, tret dels casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics.
Al seu torn, l'article 81.1 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableix que l'Administració ha de respondre dels danys i perjudicis ocasionats als particulars en els seus béns i drets com a conseqüència del funcionament dels serveis públics en els termes establerts per la legislació vigent.
Els procediments administratius aprovats i fixats per les normes constitueixen la garantia d'una actuació no arbitrària per part dels poders públics. Així, quan un ciutadà formula davant d'una administració pública una reclamació per danys i perjudicis, són els procediments administratius que regula el Reial decret 429/1993, de 26 de novembre, els que permeten dilucidar si cal fer efectiva o no la responsabilitat patrimonial.
La correcta tramitació d'aquest procediment garanteix que es puguin investigar els fets i les circumstàncies que han concorregut, i, en el marc d'aquesta investigació, el ciutadà pot aportar proves a favor seu i contradir l'Administració. En essència, el que es persegueix és esbrinar objectivament els fets per decidir si el ciutadà té dret a ser indemnitzat o no i, així, protegir tant els seus drets com els de l'Administració, que representa l'interès general, sens perjudici de la posterior reclamació en via judicial.
Així, un cop analitzat si s'ha d'admetre o no a tràmit la reclamació de la promotora de la queixa, sens perjudici de facilitar-li un termini per esmenar la reclamació, l'Ajuntament hauria d'haver impulsat el procediment en tots els seus tràmits: actes d'instrucció, pràctica de proves, sol·licitud d'informes (en tot cas, és obligatori l'informe del servei el funcionament del qual hagi ocasionat la presumpta lesió indemnitzable), audiència a la persona interessada, proposta de resolució i terminació del procediment amb resolució expressa, en un termini de sis mesos.
En aquest sentit, el Síndic indica que el venciment del termini de resolució no eximeix de l'obligació de resoldre que correspon a l'Administració, de conformitat amb l'article 42.1 de la Llei 30/1992. El que determina l'article 43.3 del mateix text normatiu és que la desestimació per silenci té els únics efectes de permetre a les persones interessades la interposició de recurs administratiu o contenciós administratiu quan sigui procedent, la qual cosa no impedeix a l'Administració, transcorregut el termini, resoldre en qualsevol sentit.
És per tot això que el Síndic recorda a l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat la necessitat de tramitar i resoldre la reclamació de responsabilitat patrimonial presentada per la promotora de la queixa, d'acord amb el que estableix el Reial decret 429/1993, de 26 de març, sobre el reglament dels procediments en matèria de responsabilitat patrimonial.