El promotor de la queixa, antic treballador de l'Ajuntament d'Arenys de Mar, exposa el seu malestar per la manca de resposta als diferents escrits que ha adreçat a aquest ajuntament els mesos de juny, agost i setembre de 2011. En aquests escrits demanava, d'una banda, el reintegrament de les retribucions que va deixar de percebre durant la vigència de la mesura cautelar de suspensió de funcions, dictada arran d'un expedient disciplinari; i de l'altra, la incoació d'un expedient disciplinari arran de la denúncia que ha formulat contra una funcionària per la presumpta comissió d'una falta disciplinària greu tipificada als articles 241 a) i K9 del Decret 214/1990.
L'Ajuntament d'Arenys de Mar informa del següent:
D'una banda, pel que fa al reintegrament de les retribucions que el promotor va deixar de percebre durant la vigència de la mesura cautelar de suspensió de funcions, aquestes ja li han estat abonades.
I de l'altra, pel que fa a la incoació d'un expedient disciplinari arran de la denúncia formulada pel promotor contra una funcionària, l'Ajuntament estima que no és procedent perquè en cap moment no va incomplir cap ordre d'alcaldia i no s'aprecia cap negligència ni endarreriment intencionat en el pagament de la nòmina del promotor.
Amb relació a aquest punt, el Síndic ha assenyalat en casos semblants que la potestat disciplinària és una de les que s'atribueixen a l'Administració amb relació al personal que presta els seus serveis sota una relació de subjecció especial, i la incoació dels procediments basats en la presumpta comissió d'una falta s'ha de produir sempre d'ofici.
En aquests casos, l'Administració té envers del denunciant únicament l'obligació de comunicar l'acord d'incoació o, si escau, de denegació, i un cop el procediment s'ha incoat aquest se segueix únicament entre l'Administració i l'inculpat, sens perjudici de notificar al denunciant la resolució sancionadora en el cas que la denúncia prosperi.
Diverses sentències s'han pronunciat sobre la manca de legitimació processal dels denunciants d'una suposada falta disciplinària per ser part i intervenir en el procediment administratiu. Així, d'acord amb la doctrina jurisprudencial, qui denuncia una determinada conducta per tal que s'incoï un expedient disciplinari, manca en principi d'interès personal per depurar la responsabilitat disciplinària del denunciat, ja que la protecció i l'empara de drets subjectius o d'interessos legítims que puguin haver estat lesionats per l'actuació constitutiva d'infracció tenen altres vies obertes en el nostre ordenament jurídic, com ara l'exigència de responsabilitat civil de l'Administració o del funcionari amb la correlativa indemnització.
D'altra banda, les gestions dutes a terme pel Síndic confirmen que l'Ajuntament no ha donat resposta expressa a la instància que el promotor li va adreçar el 17 d'agost de 2011.
Per tot això, el Síndic s'ha adreçat a l'Ajuntament per recordar-li que l'article 53 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, estableix que les administracions estan obligades a dictar una resolució expressa en tots els procediments i a notificar-la siguin els que siguin la forma i el mitjà d'iniciació. I que l'obligació de donar resposta a les sol·licituds que els ciutadans i ciutadanes adrecen a l'Administració forma part del dret a una bona administració, reconegut a l'article 30 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya i regulat a l'article 22 de la Llei 26/2010, que inclou el dret a obtenir una resolució expressa i que sigui notificada dins del termini legalment establert.
Amb aquest recordatori de deures legals, el Síndic finalitza l'expedient de referència.