El promotor de la queixa, intern del Centre Penitenciari Ponent, manifesta la seva disconformitat amb les limitacions horàries pel que fa a l'ús de la televisió al Departament Especial de Règim Tancat (en endavant DERT).
L'argument que al·lega la Direcció General de Serveis Penitenciaris per justificar les limitacions horàries és que aquestes coincideixen amb horaris d'activitats i/o sortides al pati dels interns, per la qual cosa es considera que l'afectació en els interns és mínima.
Val a dir que les sortides al pati, al menjador i a la sala de dia són un dret dels interns que estan ubicats al DERT segons la situació jurídica en què es troben. Per tant, s'ha de considerar que aquestes sortides són un dret i no pas una obligació. En aquests casos, sens perjudici de l'avaluació que es faci de la renúncia a gaudir-ne, cal respectar la voluntat de l'intern sobre si vol exercir el seu dret o vol renunciar-hi.
Per tant, s'entén que en el cas que l'intern no vulgui sortir no hi ha raons concretes ni específiques que justifiquin les limitacions horàries fixades per la normativa interna del centre, i en aquest sentit se li hauria de permetre veure la televisió a fi de no endurir les condicions de vida pròpies i inherents al règim de primer grau.
D'altra banda, la sentència de 17 de març de 2009 del Tribunal Suprem estableix que les instruccions administratives no poden afectar drets i deures dels interns perquè no són ni poden ser font de dret per estar mancades de garanties d'elaboració de les normes jurídiques i de la imprescindible publicitat. Atès que la regla general és que l'intern pot disposar de televisió a la cel·la, no es considera adequat que s'estableixin restriccions durant l'interval comprès entre les 9 i les 18 hores en els casos en què l'intern decideixi romandre per voluntat pròpia a la cel·la.