El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el fet que no s'hagi modificat l'import de la prestació de la renda mínima d'inserció que rep, tot i que fa mesos que va comunicar canvis en la situació de la seva unitat de convivència que haurien de donar lloc a un increment de la quantia concedida. Concretament, el juny de 2012 va tenir una altra filla.
Segons ha informat la Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, s'ha valorat favorablement la modificació de la prestació econòmica del promotor i s'ha comprovat que és procedent la concessió de l'ajut complementari per a menors de setze anys. Tot i això, encara no s'ha resolt perquè es considera que aquest cas no té la prelació que tenen altres expedients.
S'indica també que tan aviat com sigui possible es farà l'abonament del diferencial de les mensualitats pendents. Tot i això, no consta que s'hagi fet efectiu aquest increment, ni que s'hagi emès la resolució corresponent que concedeixi aquest ajut complementari.
El Síndic recorda que la normativa que regula la renda mínima d'inserció -en concret l'article 16 del Decret 384/2011, de 30 d'agost, de desplegament de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció- disposa que la prestació econòmica es compon d'una prestació bàsica per titular sol o unitat familiar, i que en aquest darrer cas ?s'hi afegiran complements mensuals d'un mateix import segons el nombre de membres addicionals de la unitat familiar?. Així, es preveuen diversos ajuts complementaris per atendre situacions específiques, i aquest és el cas de l'ajut complementari mensual per cada fill o filla menor de setze anys.
D'altra banda, la Llei 10/1997, de 3 de juliol -article 11- preveu l'aplicació de criteris de prelació amb relació a l'aprovació del pla individual d'inserció i reinserció. Però no és aquest el supòsit en què ens trobem en aquest cas, en què es tracta d'adequar la prestació reconeguda als canvis en la situació de la unitat familiar per la incorporació d'un nou membre, que a més és un infant i, en conseqüència, mereixedor d'una protecció especial.
L'aplicació en aquest supòsit dels criteris de prelació a què fa referència el Departament d'Empresa i Ocupació resulta, si més no, qüestionable des del punt de vista de l'adequació a les previsions de la normativa reguladora de la prestació. I això, al marge que l'aprovació de l'Acord de Govern del 23 d'octubre de 2011 és molt posterior al moment en què en aquest cas es va produir el fet que donaria lloc a l'ajut complementari.
En atenció a tot això, i tenint en compte també el temps que ha transcorregut des del moment en què s'ha acreditat que era pertinent la concessió de l'ajut complementari per fill menor de setze anys, així com la finalitat d'aquest ajut, destinat a atendre les despeses de l'infant, el Síndic suggereix al Departament que es dicti resolució per la qual es concedeixi al promotor l'ajut complementari per fill o filla menor de setze anys que va sol·licitar, i que es faci el pagament corresponent com més aviat millor.