La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb una liquidació tributària emesa a nom de la seva germana en data 21 de març de 2012 per part de l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona, corresponent a l'impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (en endavant IIVTNU) per raó de la transmissió forçosa d'una finca de Sant Antoni de Vilamajor.
D'acord amb la informació aportada per la persona interessada, la transmissió de la finca va produir-se per execució forçosa, mitjançant subhasta efectuada en el marc d'un procediment d'execució hipotecària, i l'adquirent de la finca va ser la mateixa entitat bancària titular del dret de crèdit hipotecari.
La persona interessada considera que el tribut que se li reclama no és procedent, ja que la finca ha estat embargada, subhastada i adjudicada a la mateixa entitat, i sol·licita la nul·litat de la liquidació. Així va fer-ho constar en un escrit presentat a l'oficina de Llinars del Vallès de l'Organisme de Gestió Tributària en data 21 de maig de 2012, al qual no ha rebut resposta expressa.
L'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor ha informat que el subjecte passiu de la liquidació de l'IIVTNU no està empadronat, ni ho ha estat mai, en la finca objecte de tribut, motiu pel qual no constitueix el seu habitatge habitual. Per aquest motiu, l'Administració ha desestimat el recurs que la promotora va interposar i ha confirmat la liquidació tributària.
El Síndic recorda que el Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, no donava resposta a la problemàtica general que es plantejava sobre el fet que persones que perden el seu habitatge com a conseqüència de no poder assumir el préstec o crèdit eren deutores a l'Ajuntament de l'IIVTNU a causa de la transmissió forçosa de la finca.
Per aquest motiu, el Síndic va obrir una actuació d'ofici, a fi d'estudiar com es podia evitar l'exacció de l'impost esmentat, ja que l'assumpció del nou deute agreuja la situació d'aquest col·lectiu de persones.
En aquesta actuació d'ofici, el Síndic va adreçar-se a les diverses administracions implicades, al Parlament de Catalunya, als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats amb representació a Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l'Associació de Municipis de Catalunya, i va recomanar:
1. Una modificació legislativa del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, que aprova el Text refós de la Llei de les hisendes locals, sobre l'IIVTNU, a fi que es declarin exemptes de tributació de l'IIVTNU les transmissions de terrenys derivades d'una execució hipotecària quan aquesta afecti l'habitatge habitual del subjecte passiu.
2. Que els ajuntaments estableixin mesures per evitar que les persones que perden el seu habitatge habitual com a conseqüència d'una execució hipotecària vegin agreujada la seva situació per haver d'assumir el pagament de l'IIVTNU.
La Federació de Municipis de Catalunya va aprovar en data 9 de maig de 2012 una resolució sobre l'IIVTNU de contingut similar a la resolució del Síndic.
L'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor ha manifestat la seva conformitat amb la resolució de la Federació de Municipis de Catalunya, i ha exposat que prendrà coneixement de les transmissions d'habitatges habituals per execució forçosa en el marc d'un procediment hipotecari a efectes d'estudiar ajornaments del tribut o mesures compensatòries perquè aquest no hagi de ser assumit pel subjecte passiu que ha perdut el seu habitatge habitual.
Tot i això, la liquidació de l'IIVTNU a què la persona interessada fa referència no és un dels supòsits recollits en les mesures excepcionals previstes per l'Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, que fan referència a la pèrdua de l'habitatge habitual del subjecte passiu del tribut.