La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca de resolució per part de l'Ajuntament de Badalona d'una reclamació de responsabilitat patrimonial que va presentar el 25 de maig de 2006 per la caiguda que va patir a la via pública el 8 de febrer de 2006 i que va atribuir al mal estat de les rajoles.
El 24 de febrer de 2009, la persona interessada va formular un escrit d'al·legacions en què demanava l'estimació de la reclamació, que valorava en 166.000 euros.
Manifesta que ha estat informada verbalment a l'Ajuntament que el seu cas encara està pendent de resolució.
L'Ajuntament de Badalona ha tramès al Síndic una còpia de la resolució dictada en data 20 de febrer de 2012, és a dir, gairebé sis anys després de l'inici de la tramitació. Per tant, el Síndic recorda al consistori que si bé és cert que la dilació en la tramitació de les reclamacions de responsabilitat patrimonial no sempre té conseqüències indemnitzatòries, aquestes es produeixen quan la durada s'hagi de qualificar d'irracional, desproporcionada o desaforada.
El Síndic considera, doncs, que d'acord amb el principi d'oficialitat que recull l'article 74 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, el procediment està sotmès al criteri de celeritat i s'ha d'impulsar d'ofici en tots els seus tràmits, i que la passivitat de l'Ajuntament no ha estat justificada.
Igualment, manifesta que si bé amb una dilació excessiva en els tràmits, l'actuació de l'Ajuntament fins a la data 24 de febrer de 2009 en què consta la darrera actuació prèvia a la proposta de resolució, s'ajusta a les previsions legals i reglamentàries establertes, però no s'hi ajusta el dictat d'aquesta resolució, de manera que incompleix la disposició legalment establerta a l'article 86 de la Llei 26/2010, de 3 d'agost de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya, que disposa que un cop finalitzat el tràmit d'audiència l'òrgan instructor del procediment general de responsabilitat patrimonial ha de proposar, en el termini de deu dies i per al cas que sigui preceptiu, l'emissió d'un dictamen per part de la Comissió Jurídica Assessora.
D'acord amb l'article 8.3 de la Llei 5/2005, de 2 de maig, de la Comissió esmentada, és preceptiu el dictamen en els expedients de l'Administració local referits a reclamacions de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques la quantia de les quals sigui igual o superior a 50.000 euros.
Certament, el dictamen és preceptiu però no té caràcter vinculant i, per tant, no condiciona ni predetermina la decisió que l'Administració adopti amb relació a la resolució. Tanmateix, això no significa que la resolució es pugui adoptar al marge del contingut del dictamen.
En aquest cas, en què si bé l'Ajuntament manifesta en la resolució que la persona interessada no ha justificat per cap mitjà de prova admès en dret la xifra reclamada, que tampoc detalla en partides, de manera que és ?impossible esbrinar amb quins conceptes respon la valoració efectuada?, el cert és que no consta que en cap moment s'hagi requerit expressament a la persona interessada que esmeni aquesta circumstància, sinó que se li ha donat de forma genèrica tràmit d'audiència i vista de l'expedient, per tal de poder proposar proves i aportar documents.
Atès, doncs, que no s'ha complert el tràmit reglamentàriament establert de tramesa de tota la documentació que obra en l'expedient a la Comissió Jurídica Assessora abans de dictar la resolució desestimatòria, el Síndic demana a l'Ajuntament que a l'empara de l'article 105 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, revoqui la resolució dictada en l'expedient de reclamació de responsabilitat patrimonial i retrotragui el procediment a la fase en què es va obviar la sol·licitud del dictamen preceptiu de l'òrgan consultiu.