La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'aprovació definitiva de l'Ordenança núm. 47, reguladora del preu públic per a la utilització dels serveis prestats i l'ús de les instal·lacions de la zona esportiva municipal, i amb la modificació de les tarifes en funció de la residència dels usuaris.
Amb motiu de la modificació d'aquesta ordenança fiscal, les persones no residents al municipi han d'abonar un import equivalent al doble de la tarifa aplicable a les persones residents per accedir a la piscina d'estiu el cap de setmana.
La promotora considera que aquesta diferència de preu públic vulnera el principi d'igualtat, alhora que representa un greuge comparatiu per a les persones que viuen en un altre municipi.
L'apartat 2 de l'article 44 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals estableix que ?quan hi hagi raons socials, benèfiques, culturals o d'interès públic que així ho aconsellin, l'entitat pot fixar preus públics per sota del límit que preveu l'apartat anterior. En aquests casos s'han de consignar als pressupostos de l'entitat les dotacions oportunes per cobrir la diferència resultant si n'hi ha?.
L'aplicació del criteri d'empadronament/no empadronament per a la determinació del preu públic comporta una desnaturalització del concepte de preu públic, atès que el desconnecta de l'entitat i la naturalesa del servei prestat i es produeix un trencament del principi bàsic d'exacció i quantificació.
No es pot considerar tampoc que hi hagi una relació indirecta entre el criteri basat en l'empadronament i els criteris establerts en el Text refós que aprova la Llei reguladora de les hisendes local, i que justificaria l'existència de quotes diferencials.
En relació amb el principi d'igualtat, l'article 31 de la Constitució espanyola estableix l'existència d'un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat que, en cap cas, ha de tenir abast confiscador.
L'article 14 de la Constitució consagra amb caràcter general el principi d'igualtat davant la llei i imposa l'obligació de donar el mateix tracte a les persones que es trobin en situacions jurídiques equiparables, amb la prohibició de discriminació o desigualtat de tracte (sentència del Tribunal Constitucional 76/1990, de 26 d'abril).
Diferents sentències s'han pronunciat en relació amb l'establiment de bonificacions o tarifes diferenciades que es basen en l'empadronament, i consideren que la condició de veïnatge no constitueix una diferència racional jurídica o suficient per obtenir un tractament diferent, la qual cosa vulnera el principi d'igualtat (sentència del Tribunal Suprem de 26 de gener de 1987). En una altra sentència, el Tribunal Suprem determina que la tarifació diferent establerta en funció de la residència ?és una diferència de tracte totalment artificiosa i injustificada, perquè no està fundada en un criteri objectiu i raonable d'acord amb els judicis de valor generalment acceptats?.
D'acord amb tot això, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Montornès del Vallès que modifiqui l'Ordenança fiscal núm. 47, reguladora del preu públic per a la utilització dels serveis prestats i l'ús de les instal·lacions de la zona esportiva municipal, i que n'elimini el criteri de residència com a criteri de quantificació del preu públic.