El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la seva prestació de renda mínima d'inserció
Exposa que el mes de juliol de 2011 va viatjar amb la seva família al Marroc, però indica que prèviament ho va comunicar al professional de serveis socials responsable del seguiment del pla d'inserció i que va rebre autorització per fer-ho.
Indica que ha presentat una reclamació per aquesta situació però no ha rebut cap resposta.
En l'informe de la Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom s'indica que la suspensió es va acordar el setembre de 2011 per trasllat temporal de residència; que el promotor va presentar un recurs d'alçada contra aquesta resolució, i que la resolució d'aquest recurs està pendent de notificació a la persona interessada.
No es concreta quin ha estat el sentit de la resolució adoptada sobre el recurs. El promotor, però, ha comunicat que no ha rebut aquesta resolució i que no ha tornat a cobrar la prestació.
En vista d'aquesta informació, el Síndic fa les consideracions següents:
En primer lloc, pel que fa al motiu de la suspensió, la durada del viatge va ser inferior a un mes i els serveis socials encarregats del seguiment del cas del promotor l'havien autoritzat a fer-lo. A més, el viatge es va iniciar el 29 de juliol de 2011, i en aquell moment encara no estaven en vigor les noves condicions establertes per al manteniment de la renda mínima d'inserció -en virtut de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres- que comporten l'obligació de les persones beneficiàries de romandre de manera permanent a Catalunya. Així doncs, el Síndic entén que aquest viatge no s'hauria de considerar causa suficient per suspendre la prestació.
Però, a més, s'ha de tenir present que, en regular les noves obligacions, la Llei 7/2011, preveu algunes excepcions, que s'han de fixar per reglament. El Decret 384/2011, de 30 d'agost, en desenvolupament d'aquestes previsions, disposa que ?excepcionalment les persones destinatàries es podran absentar fora de Catalunya per un període màxim d'un mes, sempre que sigui prèviament comunicat a l'òrgan que en faci el seguiment?. D'acord amb això, en aquest cas concret també es donen aquestes circumstàncies excepcionals en què és possible la sortida fora de Catalunya.
En segon lloc, pel que fa al recurs d'alçada, atès que el promotor ha manifestat que no ha rebut la resolució, caldria verificar que la resolució que s'hagi adoptat li hagi estat notificada convenientment.
Així mateix, atès que de la informació aportada no es dedueix que la persona interessada no reuneixi els requisits per continuar rebent la prestació, cal que es reprengui el pagament amb celeritat, a fi d'assegurar que la família tingui cobertes les necessitats bàsiques i es pugui continuar el pla d'inserció signat.
De conformitat amb això exposat, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació, d'una banda, que es reprengui sense més demora el pagament de la prestació de què és titular el promotor de la queixa; i de l'altra, que s'anul·li la suspensió de la prestació i es reconegui al promotor el dret a la prestació sense interrupció, des del setembre de 2011.