La promotora de la queixa exposa que la situació d'alta conflictivitat que viu amb el pare de la seva filla està afectant els drets i l'estat psicològic i emocional de la menor. En concret, addueix que s'han produït els fets següents: el pare ha canviat de municipi amb la filla sense notificar-ho a la mare ni al jutjat; la menor s'ha absentat de l'institut durant un mes seguit; no hi ha hagut cap conversa telefònica entre la mare i la filla des del setembre de 2013; mare i filla no han passat ni una tarda juntes des de fa un any; no es compleix la sentència judicial derivada del procediment de divorci que atorga la custòdia a la mare; els Serveis Socials tenen coneixement d'aquesta situació des del setembre de 2013; la promotora en va informar la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (en endavant DGAIA) en data 21 de juliol de 2014, i l'informe del Servei d'Assessorament Tècnic en l'Àmbit de Família (SATAF) de 7 d'abril de 2014 detecta un important patiment emocional en la menor associat al conflicte actual i a la incertesa del futur.
Tot i que les qüestions relatives a l'actuació dels jutjats i tribunals de justícia queden fora de l'àmbit competencial del Síndic, s'ha tramès aquesta queixa des de la perspectiva de l'interès superior de la filla de la promotora.
Aquesta institució segueix rebent queixes relacionades amb la presa de decisions unilaterals per part d'un sol progenitor sense que siguin comunicades prèviament a l'altre progenitor o sense una resolució judicial prèvia en cas de manca d'acord entre ambdós progenitors, i també queixes relacionades amb l'impediment d'un progenitor que l'infant tingui relació amb l'altre progenitor o amb la manca de respecte de les trobades i comunicacions de l'infant amb l'altre progenitor.
S'observa que, malgrat la judicialització d'aquestes situacions, en alguns casos l'infant segueix instrumentalitzat pels seus pares, la qual cosa li causa patiment i angoixa a causa de l'alta conflictivitat entre els progenitors i li impedeix rebre els elements bàsics per al seu benestar i desenvolupament integral.
La Directriu general d'actuació núm. 1/2014, de 6 de febrer, de la DGAIA, deixa constància que la competència és judicial, i per tant se centra en com actuar amb els progenitors (assessorar-los perquè instin judicialment les mesures d'atribució, modificació o execució de la guarda), la qual cosa el Síndic considera que és insuficient, atès que la Directriu no fa cap referència a l'infant i no concreta quin recurs ha d'actuar per protegir els drets dels infants i adolescents quan són vulnerats perquè aquests infants es troben immersos en la relació altament conflictiva dels seus pares.
La DGAIA té unes funcions, que no preveu la Directriu, de desenvolupar les actuacions necessàries per defensar els infants i adolescents de les situacions que són perjudicials per a llur desenvolupament integral o per a llur benestar, i especialment davant de qualsevol forma de maltractament psicològic, i també d'assistir, atendre o protegir els infants o adolescents afectats.
La judicialització d'una crisi familiar no pot suposar en cap cas alterar les funcions que té assignades la DGAIA per prendre mesures de suport i acompanyament per prevenir i evitar qualsevol tipus de maltractament a un infant o adolescent. La DGAIA ha de seguir impulsant el lideratge en la detecció i prevenció de situacions de maltractament i de desprotecció infantil, i requerir la implicació efectiva de la resta d'administracions públiques amb competències en l'àmbit de l'atenció a la infància per tal de fomentar la coordinació i el treball en xarxa entre els diferents equips i serveis que puguin detectar signes de patiment psicològic i emocional d'infants i/o adolescents en situacions de crisi i conflictes parentals, a fi de millorar les vies d'atenció a les necessitats que presenten aquests infants i adolescents.