La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'augment de la taxa per la prestació dels serveis de prevenció d'incendis forestals a la Roca del Vallès.
Exposa que ja fa uns anys que l'Ajuntament presta el servei de prevenció d'incendis forestals a les urbanitzacions del municipi, consistent en l'aplicació de les mesures de neteja i creació de franges de seguretat, motiu pel qual els propietaris dels terrenys paguen la taxa corresponent.
Aquest any, però, l'import de la taxa ha augmentat un 20% respecte de l'any passat, però no n'han tingut coneixement fins que els ha arribat la liquidació. D'acord amb el que estableix l'ordenança reguladora de la taxa, la quota tributària s'ha d'actualitzar anualment d'acord amb l'IPC. Considera, doncs, que l'augment d'enguany és superior al que determina la normativa.
En vista de la informació facilitada per l'Ajuntament de la Roca del Vallès, el Síndic conclou que la quota determinada per aquesta administració s'ajusta al que estableix l'article 24.2 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes Locals, que determina que, en general, l'import de les taxes per la prestació d'un servei o per la realització d'una activitat no pot excedir, en conjunt, el cost real o previsible del servei de què es tracti.
Això no obstant, i atès que en l'informe de l'Ajuntament s'indica que no disposa de cap informe tecnicoeconòmic en què s'analitzi el cost o la previsió del cost del servei perquè la quota s'ha basat sempre en el pressupost real presentat pel contractista que ha fet els treballs, cal recordar que l'article 25 de la Llei d'hisendes locals determina que els acords d'establiment de taxes per la utilització privativa o l'aprofitament especial del domini públic, o per finançar totalment o parcialment els nous serveis, han d'adoptar-se sobre la base d'informes tecnicoeconòmics en els quals es posi de manifest el valor de mercat o la previsible cobertura del cost d'aquests, respectivament.
D'acord amb l'article 25 de la Llei d'hisendes locals, doncs, l'informe tecnicoeconòmic es configura com un element essencial i imprescindible per a l'establiment d'una taxa, i fins i tot resulta exigible en aquells supòsits en què es pretén una modificació substancial de la quota tributària de la taxa. Per tant, el Síndic suggereix a l'Ajuntament que elabori l'informe tecnicoeconòmic corresponent en què s'analitzi el cost del servei de prevenció d'incendis forestals que justifica l'establiment de la taxa en els termes indicats en l'article 25.