La persona interessada manifesta el seu desacord amb el consum mínim previst (45 metres cúbics trimestrals) pel subministrament d'aigua aprovat pel Ple de l'Ajuntament de Sitges, fet que ha posat de manifest tant a Sorea com al mateix Ajuntament.
Exposa que la companyia d'aigües li ha desestimat la petició al·legant que es basa en la normativa local, i l'Ajuntament encara no ha donat resposta a les seves reclamacions.
El Síndic ha rebut queixes d'altres persones que exposaven el seu desacord amb l'existència d'un consum d'aigua mínim, i per tant ha suggerit a l'Ajuntament de Sitges que adopti les mesures adients per tal de valorar adequadament la modificació de l'estructura tarifària vigent amb l'establiment d'una quota fixa, juntament amb la facturació del consum real.
El Síndic indica que la Directiva marc de l'aigua va introduir el principi de repercussió íntegre dels costos que genera el cicle complet de l'aigua en l'usuari, i que, més enllà de les dificultats que comporta avaluar i quantificar una part d'aquestes despeses, en el marc d'aquest principi, el sistema de tarifes del servei de subministrament domiciliari d'aigua ha de tendir a repercutir la totalitat de les despeses que genera el cicle de l'aigua a l'usuari final.
Tanmateix, el principi de repercussió íntegre en l'usuari que determina aquesta directiva s'ha de compaginar amb el fet que el subministrament d'aigua als habitatges és un servei bàsic, per la qual cosa ha de ser accessible a tothom i a un preu assequible.
Aquest doble requeriment ha comportat que un dels sistemes de tarifació més estesos sigui el que fixa uns trams de consum a un preu progressivament superior, que penalitza els consums més elevats, amb un tram en què s'inclou el volum d'aigua de consum domèstic que es considera essencial i que es pretén que tingui un preu assequible.
Tal com va exposar al Parlament, el Síndic considera més convenient substituir el sistema de tarifació basat en un consum mínim fix que es cobra a l'usuari independentment del seu consum real per un altre que distingeixi entre una quota fixa, que repercuteix les despeses no vinculades al volum d'aigua consumida i el consum real de l'usuari, amb l'aplicació de la tarifa que correspongui.
En aquest sentit, establir una quota fixa que reculli els costos del servei que no depenen del volum consumit permet una millor comprensió del cost global de l'accés al servei i, per tant, pot actuar també des d'aquesta perspectiva com a incentiu d'estalvi de l'aigua.
Amb aquesta estructura tarifària, el Síndic entén que la informació que figura a la factura és més clara i entenedora i la persona abonada pot conèixer fàcilment i de forma segregada l'import que el gestor del servei repercuteix individualment a cada usuari pel fet de tenir accés al servei, a banda de conèixer exactament el preu de l'aigua realment consumida en el període de facturació.
El Síndic és conscient que la transició cap a un sistema de quota fixa única comporta un canvi en l'estructura tarifària del servei que requereix, a banda de complir els tràmits establerts normativament per aprovar-lo, l'esforç de calcular un nou sistema de facturació que permeti aquesta separació entre despeses estructurals i preu de l'aigua subministrada, i que alhora mantingui l'equilibri econòmic financer en la gestió del servei.
Cal tenir present que tots dos principis -el preu de l'aigua com a incentiu a l'estalvi i la repercussió íntegra de les despeses en l'usuari final- figuren com a mandat als gestors dels recursos hídrics en la Directiva marc de l'aigua i cal tenir-los en compte a l'hora de decidir l'estructura tarifària del subministrament d'aigua.
En aquest sentit, el Síndic no ignora que l'aplicació compaginada de tots dos principis és un dels reptes que cal afrontar en la gestió de l'aigua -no només en l'àmbit local-, repte al qual s'afegeixen les dificultats especials que avui dia deriven del context de crisi econòmica.