Davant les reclamacions de responsabilitat patrimonial, FGC manté que no li és d'aplicació el règim de les administracions públiques. Un estudi inicial del marc normatiu i jurisprudencial porta a afirmar el següent:
En primer lloc, que el Decret legislatiu 2/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei 4/1985, de 29 de març, de l'Estatut de l'empresa pública catalana, no ha sofert cap modificació, per això no sembla que la recomanació del Síndic d'incorporar una previsió sobre les normes d'aplicació a l'empresa pública catalana, en responsabilitat patrimonial, s'hagi materialitzat.
En segon lloc, que la sentència de l'Audiència Nacional, de 14 d’octubre de 2003, quan analitza la naturalesa de RENFE per definir la competència jurisdiccional per resoldre una demanda l'objecte de la qual és una reclamació de responsabilitat patrimonial, aprecia que la jurisdicció és la contenciosa administrativa, perquè el determinant n’és el caràcter d'Administració pública.
I finalment, que la recent Llei 4/2006, de 31 de març, ferroviària, no incorpora cap previsió específica sobre el dret substantiu que cal aplicar per resoldre les reclamacions per danys i perjudicis dels usuaris. Tan sols hi ha una previsió sobre les taules que cal aplicar per quantificar indemnitzacions i sobre l'adaptació dels estatuts de l'empresa pública FGC al que disposa aquesta llei, en el termini d'un any a partir de l’entrada en vigor.
Per això, el Síndic obre aquesta actuació d'ofici per saber quin és el règim jurídic aplicable a aquestes reclamacions i si hi ha alguna previsió de regular expressament aquesta qüestió, perquè no es defineixi en les normes de creació d'aquestes empreses públiques.
El Síndic fa al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (en endavant DPTOP) les consideracions següents: D’una banda, que per molt que les reclamacions es resolguin pel dret privat, no s’exonera FGC d'articular un protocol d'actuació, que contingui una tramitació uniforme, una informació de la investigació efectuada per l'entitat i una exposició entenedora i orientativa dels tràmits i terminis per instar la via jurisdiccional competent, si no s’hi està d'acord. I d’altra banda, que pel que fa al règim jurídic, el dret privat que FGC aprecia que és d'aplicació, el DPTOP diu que aquesta empresa té naturalesa jurídica d'entitat de dret públic subjecte al dret privat i en l'existència d'un criteri jurisprudencial que admet i dóna recolzament al tractament, per la via civil, d'aquestes reclamacions.
Amb tot, es diu que aquest pronunciament no és inqüestionable jurídicament, i que s'estudiarà aquesta qüestió i la possibilitat de regular-la o bé en la futura reforma dels estatuts d'aquesta entitat (que, d'acord amb la disposició addicional primera de la Llei 4/2006, de 31 de març, ferroviària, el Govern ha d'adaptar en el termini d'un any a partir de l'entrada en vigor de la Llei) o bé quan es porti a terme el desenvolupament reglamentari d'aquesta Llei.
Atès que es planteja regular la qüestió, el Síndic manifesta que la jurisprudència emprada per FGC per motivar l'aplicació del dret privat i la competència de la jurisdicció civil són pronunciaments judicials sobre reclamacions davant RENFE. El Síndic creu que cal donar un valor preponderat a dos pronunciaments, un de l'Audiència Provincial de Barcelona i un altre del Tribunal Suprem, on es considera competent la jurisdicció contenciosa administrativa per resoldre una reclamació de quantitat d'un particular contra FGC per les lesions que va patir en caure a l'estació de Sant Boi. Per això, el Síndic recomana l'oportunitat de regular aquesta qüestió de forma expressa, ja sigui en la futura reforma dels estatuts d’FGC o bé quan es porti a terme el desenvolupament reglamentari de la Llei 4/2006, tot especificant que, d'acord amb l'article 144 de la Llei 30/1992, la responsabilitat patrimonial que s'exigeixi a FGC s'ha de resoldre d'acord amb el règim jurídic substantiu derivat de l'article 139 del mateix text legal, tenint en compte que és competent la jurisdicció contenciosa administrativa per resoldre els procediments instants contra aquesta entitat per responsabilitat patrimonial.
Com a resposta, es proposa estudiar si cal revisar tant les comunicacions que s'envien als reclamants com el règim jurídic que s'aplica a les reclamacions. El 24 de juliol de 2008 es respon que el projecte de desenvolupament reglamentari es trobava en fase de redacció i que restava pendent d'incorporar-hi alguns aspectes pendents de concreció. A fi i efecte de dur a terme un seguiment, el Síndic sol·licita informació sobre l'estat de tramitació d'aquest projecte de decret.