La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca de gratuïtat dels serveis de transport i menjador escolar per a l'alumnat d'educació infantil, primària i secundària que resideix a Montclar d'Urgell.
Exposa que té tres fills que estudien en diversos centres del municipi d'Agramunt, que es troba a 9 quilòmetres de distància de Montclar. El curs 2013/2014, gràcies a la col·laboració de la Diputació de Lleida, se'ls ha concedit la gratuïtat del servei de transport escolar però se'ls fa pagar la meitat del servei de menjador, mentre que a alumnes que viuen a altres municipis, tot i estar a menys distància del centre escolar, se'ls ha atorgat l'ajut íntegre.
Han reclamat en diverses ocasions al Consell Comarcal d'Urgell i al Departament d'Ensenyament que es garanteixi la gratuïtat completa dels dos serveis per a l'alumnat d'educació infantil, primària i secundària que resideix a Montclar d'Urgell i van a l'escola a Agramunt i a altres poblacions amb la mateixa problemàtica, però sense èxit.
El Síndic recorda al Departament d'Ensenyament que l'aplicació de la normativa actual que regula la provisió del servei de transport escolar produeix resultats de vegades injustos i greuges entre alumnes en el tracte rebut per part de l'Administració, només pel fet de procedir d'un municipi o un altre. En aquest cas, els alumnes residents a nuclis com Donzell d'Urgell, Montclar d'Urgell o Almentara Alta, que formen part del municipi d'Agramunt, no tenen garantida l'obligatorietat i la gratuïtat dels serveis de menjador i transport escolars, tot i residir a 10, 9,3 i 7,5 quilòmetres respectivament del centre escolar, mentre que altres alumnes escolaritzats també a Agramunt tenen garantida l'obligatorietat i la gratuïtat dels serveis, tot i viure a municipis com ara Puigverd d'Agramunt, Castellnou d'Ossó, Montfalcó d'Ossó, Ossó de Sió o Bellver d'Ossó, ubicats a una distància significativament més petita (entre 2 i 8 quilòmetres.
La divisió administrativa entre termes municipals no ha de ser motiu d'un tracte diferenciat entre dos alumnes que comparteixen condicions similars de proximitat al centre per a l'ús d'uns serveis d'abast territorial supramunicipal, concebuts, en part, per fer accessible l'escolarització als infants que viuen lluny dels centres.
D'acord amb això, el Síndic considera que la manca d'obligatorietat en la provisió del servei de menjador i transport escolars dins un mateix municipi no ha de prevaldre sobre el dret, de caràcter superior, dels infants a l'accés a l'educació i a l'escolaritat gratuïta en l'etapa d'escolarització obligatòria. La normativa actual de transport i menjador escolars no garanteix suficientment aquests drets entre els alumnes que resideixen lluny del centre escolar (amb el centre escolar dins el mateix municipi de residència), perquè no discrimina suficientment la distància geogràfica a l'hora de proveir aquests serveis.
L'any 2010 el Síndic va lliurar al Parlament de Catalunya l'informe extraordinari ?La provisió i l'accés als serveis de transport i menjador escolars?, que emplaçava el Departament d'Ensenyament a modificar els decrets que regulen la provisió d'aquests serveis i incorporar criteris de distància geogràfica i de renda per determinar la provisió obligatòria i gratuïta dels serveis de transport i menjador escolars, a més del criteri d'escolarització en un altre municipi diferent del de residència, d'obligada aplicació d'acord amb el que preveu la normativa actual de caràcter estatal.
Per tant, en el cas concret d'aquesta queixa, el Síndic reitera al Departament d'Ensenyament el suggeriment de modificar l'actual normativa que regula els serveis de menjador i transport escolars, i demana conèixer amb quina previsió treballa.