La persona interessada va sol·licitar consultar un expedient i obtenir un certificat d'una part de la documentació d'aquest expedient. Es queixa que li van cursar la notificació en un lloc diferent del que havia designat i que la notificació no estava escrita en la llengua que ell havia sol·licitat expressament.
Amb relació a aquest cas, el Síndic fa les consideracions següents:
Pel que fa a la notificació de l'acte en un lloc diferent del designat, el Síndic recorda que les notificacions que continguin el text íntegre de l'acte i que ometin la resta de requisits que fixa l'article 58.2 (si l'acte és o no definitiu en via administrativa, els recursos que es poden interposar, l'òrgan davant del qual s'han de presentar i el termini per interposar-los) tenen efecte a partir de la data en què l'interessat dugui a terme actuacions que impliquin el coneixement del contingut i l'abast de la resolució o l'acte objecte de la notificació. Això no obstant, encara que la persona interessada hagi donat mostres que coneix el contingut de l'acte, l'Administració ha de practicar la notificació en el lloc en què l'interessat hagi assenyalat en la sol·licitud, tal com ho disposa l'article 59 de la Llei 30/1992.
D'acord amb l'article 59, ?la notificació s'ha de fer en el lloc que l'interessat hagi assenyalat a aquest efecte en la sol·licitud? [...] i ?si aquest no hi és en el moment de lliurar la notificació, se'n pot fer càrrec qualsevol persona que es trobi en el domicili i faci constar la seva identitat?. En l'assumpte objecte de laqueixa no s'ha respectat la sol·licitud de la persona interessada, atès que la notificació no es va cursar a l'adreça particular designada i, a més, fou lliurada a la seva companya de feina. Encara que la persona interessada estigui destinada al Departament que emet la resolució, el Síndic recorda a l'Administració que no pot obviar el compliment de les disposicions normatives que regulen l'eficàcia dels actes administratius i la pràctica de la notificació.
Pel que fa a la vulneració del dret d'opció lingüística, l'article 33 de l'Estatut disposa que els ciutadans tenen el dret d'opció lingüística, la qual cosa permet que, en les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tinguin dret a utilitzar la llengua oficial que escullin, i aquest dret obliga les institucions, organitzacions i també les administracions públiques.
Així també, l'article 9.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, reconeix a les persones físiques o jurídiques residents en l'àmbit lingüístic català el dret a rebre en castellà les comunicacions i les notificacions que els siguin adreçades si així ho demanen expressament. L'article 10 d'aquesta llei disposa que els procediments administratius tramitats per la Generalitat, per les administracions locals i per altres corporacions de Catalunya han d'emprar el català, sens perjudici del dret dels ciutadans a presentar els documents, a efectuar les manifestacions i, si ho sol·liciten, a rebre les notificacions en castellà. L'Administració també està obligada a lliurar a les persones interessades que així ho sol·licitin un testimoniatge traduït de la petició documental sol·licitada en la llengua oficial requerida, sense que la sol·licitud de traducció hagi de comportar perjudici o despesa al sol·licitant, ni endarreriments en el procediment.
En conseqüència, l'ús d'una o altra llengua per les administracions públiques catalanes en les comunicacions i notificacions a la ciutadania i en la tramitació dels procediments administratius no depèn del coneixement dels interessats d'una o altra llengua, sinó del dret d'opció lingüística que els ciutadans hagin exercit legítimament.
Per tant, el Síndic recorda a l'Administració el deure legal de facilitar a la persona interessada les comunicacions i les notificacions en la llengua oficial sol·licitada per evitar la vulneració del seu dret d'opció lingüística.