El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca de resposta a dos escrits que va presentar al Departament d'Ensenyament en què al·legava la manca de valoració dels mèrits d'experiència professional, acreditats de conformitat amb l'apartat 1.1 de l'annex 2 de la convocatòria del concurs oposició per a l'ingrés i accés a la funció pública docent, amb relació a la qual la persona interessada manifesta haver superat la fase d'oposició.
La persona interessada acredita haver lliurat el 12 de juliol de 2011 un escrit al tribunal núm. 3 de Geografia-Història, en què reclamava que es tinguessin en compte els mèrits corresponents als seus anys d'experiència docent en centres públics del Consorci d'Educació de Barcelona en la mateixa especialitat del cos al qual va optar en l'oposició.
El 14 de juliol de 2011 el promotor va presentar un recurs d'alçada en què afirmava que no li havien estat valorats el mèrits d'experiència professional als centres públics amb la puntuació de 0,7 punts per cada any d'experiència docent.
El Departament d'Ensenyament ha tramès una còpia de la resolució dictada el 21 de novembre de 2011 relativa al recurs d'alçada interposat per la persona interessada. Aquesta resolució desestima el recurs, i per fonamentar-la es formulen determinades consideracions jurídiques. Aquestes consideracions posen l'accent en el concepte de ?centres públics? a què fa referència les bases de la convocatòria, i conclou que no es poden computar els anys d'experiència docent acreditats pel promotor en centres de l'Administració local, ja que aquests no entren dintre d'aquest concepte.
En vista d'aquesta informació, el Síndic fa les reflexions següents:
1. L'apartat 1 de l'annex 2 de les bases de la convocatòria, a l'hora de determinar què s'ha d'entendre per ?centres públics?, es remet al capítol II del títol IV de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació. Aquest capítol conté tres articles -111, 112 i 113- relatius a la denominació dels centres públics, els mitjans materials i humans i les biblioteques escolars.
2. L'article 108 del títol IV de la Llei orgànica 2/2006 estableix que els centres es poden classificar en públics i privats. Són públics els centres la titularitat dels quals és d'una administració pública. Són privats els centres la titularitat dels quals és una persona física o jurídica de caràcter privat. Entre aquests darrers hi ha els centres privats concertats, que són els centres acollits al règim de concerts legalment establert.
3. El Reial decret 276/22007, de 27 de febrer, conté a l'annex IV les especificacions a les quals s'han d'ajustar els barems de mèrits per a l'ingrés en els cossos docents. En aquest barems es recull la definició del que s'ha d'entendre per ?centres públics?. La definició és la mateixa que la que s'estableix a les bases de la convocatòria: ?S'entén per centres públics els centres a què es refereix el capítol II del títol IV de la Llei orgànica 2/2006, d'educació, de 3 de maig, integrats en la xarxa pública de centres creats i sostinguts per les administracions educatives.?
4. L'article 156 de la Llei 12/2009, de 12 juliol, d'educació de Catalunya, estableix que l'administració educativa és l'Administració de la Generalitat, que actua per mitjà del Departament d'Ensenyament. D'altra banda, assenyala que els ens locals tenen la condició d'administració educativa en l'exercici de les competències pròpies, de conformitat amb l'Estatut, i exerceixen també les competències que se'ls atribueixen d'acord amb el que estableix la Llei citada.
5. L'article 84. 2 g) de l'Estatut d'autonomia de Catalunya disposa que els governs locals tenen competències pròpies sobre la planificació, l'ordenació i la gestió de l'educació infantil, entre d'altres.
L'article 131 de l'Estatut estableix que correspon a la Generalitat, en matèria d'ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l'obtenció d'un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l'Estat, la competència relativa al règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen.
Per tant, ens trobem que els centres on el promotor de la queixa ha desenvolupat la seva experiència professional han estat centres de titularitat pública, en tant que l'Ajuntament n'és el titular, i han estat centres en què es desenvolupen els ensenyaments del sistema educatiu, obligatoris i no obligatoris.
6. El Tribunal Suprem ha dictat recentment una sentència, de 29 de febrer de 2012, en què es plantejava una situació similar a la que és objecte d'aquesta queixa, relativa a la manca de valoració de l'experiència docent prestada en centres titularitat de l'Ajuntament de Barcelona en el marc del procés selectiu convocat per la Resolució EDC/9/2005.
El fonament jurídic quart assenyala que el problema central plantejat és determinar què s'ha d'entendre per ?centres públics?, a l'efecte de valorar l'experiència prèvia en els barems de mèrits per a l'ingrés a la funció pública docent. Un cop esclarit el concepte, cal determinar si l'experiència prèvia adquirida era computable a l'apartat ?centres públics? o al ?d'altres centres?.
El Tribunal fa un examen de la legislació i assenyala que la clau per decidir si s'està davant d'un centre públic o no és que el centre estigui creat per l'Administració educativa i també sostingut per aquesta administració, ja que la norma estableix un concepte restrictiu de ?centre públic?, a l'únic efecte de calcular l'experiència docent prèvia.
El Tribunal assenyala que tots els centres municipals són creats per ministeri de la llei per l'Administració educativa, d'acord amb la disposició addicional segona de la Llei orgànica 8/1985.
Per tant, el Tribunal manifesta que cal determinar quin és el règim financer dels centres públics. I, a partir de la certificació emesa per l'Institut Municipal d'educació de Barcelona, en el moment a què es refereix la convocatòria, el Tribunal conclou que no consta que el centre on la persona interessada va prestar els seus serveis estigués sostingut per l'Administració educativa. Per la qual cosa determina que l'experiència prèvia de la recurrent no era computable en l'apartat ?centres públics?.
7. L'article 42.3 de la Llei d'educació estableix que el sosteniment dels centres públics respon al que s'estableixi amb criteris de suficiència en els pressupostos de la Generalitat i, si escau, en els convenis subscrits entre l'Administració educativa i l'Administració local.
8. Els centres educatius titularitat de l'Ajuntament de Barcelona han passat a ser integrats i gestionats pel Consorci d'Educació de Barcelona. L'article 3.3 de l'Estatut del Consorci aprovat pel Decret 84/2002, de 5 de febrer, estableix que la competència sobre la conservació, el manteniment i la vigilància dels edificis destinats a centres docents públics d'educació obligatòria i postobligatòria, entre altres, s'ha d'exercir en funció de l'Administració a la qual correspongui la titularitat patrimonial del centre, sens perjudici dels acords que es puguin establir en el futur.
Per tant, a partir d'aquestes reflexions, el Síndic entén que la fonamentació apuntada pel Departament d'Ensenyament per desestimar el recurs d'alçada interposat pel promotor de la queixa ha estat insuficient. Si bé s'ha demostrat que els centres educatius on el promotor ha prestat l'experiència docent són titularitat patrimonial de l'Ajuntament de Barcelona i creats per ministeri de la llei per l'Administració educativa, en cap cas s'ha provat que no estiguin sostinguts també per aquesta.
En conseqüència el Síndic suggereix al Departament d'Ensenyament que revisi el recurs d'alçada per tal que conclogui si els mèrits relatius a l'experiència docent acreditada per la persona interessada han de ser computats en l'apartat ?centres públics? o ?altres centres?, tot això amb la fonamentació pertinent que acrediti quina és l'administració que sosté o finança l'ensenyament que s'imparteix en els centres esmentats.