La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca de pagament de la prestació de renda mínima d'inserció que tenia reconeguda.
Exposa que des de l'octubre no cobra la prestació que té reconeguda, tot i que no ha rebut cap resolució ni comunicació en aquest sentit. Indica que verbalment li han comunicat que s'ha deixat de pagar perquè va viatjar fora de Catalunya durant dos mesos. Considera que aquesta decisió és injustificada, perquè el motiu del viatge era el greu estat i posterior defunció de la seva mare, i a més havia de tramitar la documentació dels seus fills.
De la informació de què es disposa es desprèn que el motiu de la suspensió és el viatge efectuat per la promotora fora de Catalunya.
Tot i això, cal tenir en compte que la promotora va marxar el 4 de juliol de 2011, i en aquell moment encara no estaven en vigor les noves condicions establertes per al manteniment de la renda mínima d'inserció -en virtut de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres- que comporten l'obligació de les persones beneficiàries de romandre de manera permanent a Catalunya. Per tant, no seria aplicable en aquest cas aquesta obligació i, en conseqüència, aquest viatge no s'hauria de considerar causa suficient per suspendre la prestació.
Així mateix, en el moment de la suspensió la promotora ja havia tornat a Catalunya, ja que va fer l'entrevista amb els serveis del Departament d'Empresa i Ocupació el 12 de setembre de 2011.
D'altra banda, si no es pot considerar justificada suficientment la suspensió, menys encara es pot justificar l'extinció de la prestació, perquè, d'acord amb la informació facilitada, no hi ha cap element que faci concloure que la promotor va deixar de residir a Catalunya.
Finalment, cal dir que no consta si s'han resolt o no els recursos d'alçada interposats per la persona interessada contra les resolucions de suspensió i d'extinció de la prestació. En tot cas, s 'ha de tenir en compte que les administracions publiques tenen el deure de resoldre expressament, i dins del termini màxim establert en cada cas, els procediments administratius i també els recursos. I, d'acord amb l'article 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, el termini màxim per resoldre els recursos d'alçada és de tres mesos.
De conformitat amb això, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que anul·li la suspensió de la prestació acordada mitjançant la resolució de 21 d'octubre de 2011, i l'extinció posterior de la prestació acordada mitjançant la resolució de 20 de març de 2012, que revoqui aquestes resolucions i que reconegui a la promotora el dret a la percepció de la prestació sense interrupció.