La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb l'actuació de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (en endavant DGAIA) envers les seves tres filles tutelades per aquesta direcció general.
Exposa que les dues grans estan acollides en família, i la tercera viu amb els avis paterns. Es queixa, d'una banda, de l'autorització de visites de les seves filles grans amb el seu pare i, de l'altra, del fet que el pare tingui accés sempre que vol a la filla petita perquè viu amb els avis.
Informa que el pare va dur a terme un intent d'homicidi contra les seves filles grans i contra ella, que té una ordre d'allunyament dels instituts d'educació secundària per exhibicionisme i assetjament de menors i que, tot i això, l'equip d'atenció a la infància i l'adolescència (en endavant EAIA) de Terrassa promou les visites de les seves filles grans amb el seu pare i permet el contacte del pare amb la petita.
Un cop analitzada tota la documentació de què es disposa, el Síndic fa les consideracions següents:
En primer lloc, s'observa que quan les alertes de possible maltractament, abús o desprotecció provenen de pares, mares, o altres familiars que no tenen la guarda de l'infant, hi ha una tendència dels serveis i dels professionals a menystenir-ne la veracitat i la probabilitat que sigui cert. En aquest cas, no es va creure suficientment el que manifestava la mare sobre el perill que corria la menor. Altrament, s'haguessin fet les visites supervisades des del primer moment.
En segon lloc, en les situacions d'acolliment familiar en família extensa d'infants fills de progenitors amb antecedents de maltractament o abús, un dels requisits indispensables per garantir que l'infant acollit sigui protegit és la capacitat dels acollidors per reconèixer les agressions del progenitor, la conscienciació del deure de protecció per damunt de tot i la capacitat de poder contenir el progenitor per protegir l'infant. En aquest cas, els acollidors no compleixen els requisits d'acceptació del delicte del fill, minimitzen el perill, s'oposen a les visites supervisades i no han estat capaços de protegir la menor.
I en tercer lloc, el Síndic ha recordat en diverses ocasions la necessitat d'una formació adequada dels professionals que intervenen en el sistema de protecció, entre els quals hi ha els EAIA. Els diferents equips han d'estar formats per professionals especialitzats en maltractaments i abusos que puguin valorar les mesures que cal adoptar per garantir la protecció de l'infant.
En aquest cas, el Síndic entén que han fallat les tres qüestions a què fan referència les consideracions anteriors i que, com a resultat, una nena de tres anys s'ha vist repetidament exposada al perill d'abús sexual per exhibicionisme del pare i ha patit finalment aquesta situació, de la qual caldria i es podia haver-la protegit.
D'acord amb això, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família:
- que revisi la intervenció de valoració i seguiment de l'EAIA en aquest cas, des de la perspectiva de les consideracions fetes més amunt: mecanismes de coneixement real de la situació de la menor, anàlisi del risc de la menor davant la negació dels avis acollidors, etc.
- que revisi la conveniència de mantenir l'acolliment de la menor per part dels avis paterns, tenint en compte que aquests neguen la situació del seu fill i pare de la nena, que la menor ha revelat que els avis veien el que feia el pare i que els avis han acceptat per obligació però no per convicció les visites en el punt de trobada.
- que adopti mecanismes efectius de vigilància i supervisió del compliment dels avis acollidors de no admetre el fill a casa mentre hi és la menor.