La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la seva prestació de renda mínima d'inserció.
Exposa que des del mes d'octubre de 2011 no rep la prestació que tenia concedida, tot i que no ha rebut cap resolució ni comunicació. Manifesta que ha complert sempre el pla de treball i els compromisos assumits, i que aquesta suspensió la deixa en situació de precarietat extrema, ja que no disposa de recursos per atendre les necessitats de la família.
Segons l'informe de la Direcció General d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, la prestació es va suspendre mitjançant resolució de 21 d'octubre de 2011 perquè la persona interessada havia sortit de Catalunya. S'informa també que la persona interessada va presentar un recurs d'alçada contra aquesta resolució, i no consta si aquest recurs s'ha resolt o no. Finalment, consta que en data 20 de març de 2012 es va dictar una nova resolució per la qual s'extingia la prestació. Segons exposava la Direcció General, l'extinció es basava en la comprovació que la persona interessada s'havia traslladat fora de Catalunya durant un període llarg des del maig de 2010 fins al gener de 2011.
Pel que fa a la suspensió de la prestació, el Síndic posa de manifest que, segons les dades aportades, els viatges que s'han tingut en compte són anteriors al juliol de 2011. És a dir, que es van fer quan encara no estaven en vigor les noves condicions establertes per al manteniment de la renda mínima d'inserció -en virtut de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres- que comporten l'obligació de les persones beneficiàries de romandre de manera permanent a Catalunya.
Per tant, el Síndic entén que no és aplicable en aquest cas aquesta obligació i que, en conseqüència, aquests viatges no s'haurien de considerar causa suficient per suspendre la prestació, ni tampoc per extingir-la.
Pel que al recurs d'alçada interposat per la persona interessada contra la resolució de suspensió, el Síndic recorda que les administracions públiques tenen el deure de resoldre expressament, i dins del termini màxim establert en cada cas, els procediments administratius i també els recursos. I, d'acord amb l'article 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, el termini màxim per resoldre els recursos d'alçada és de tres mesos.
De conformitat amb això, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que anul·li la suspensió de la prestació acordada mitjançant la resolució de 21 d'octubre de 2011 i l'extinció posterior de la prestació acordada mitjançant la resolució de 20 de març de 2012, que revoqui aquestes resolucions i que reconegui a la persona interessada el dret a la percepció de la prestació sense interrupció.