Els promotors de la queixa manifesten la seva disconformitat amb l'actuació d'una escola de Sant Cugat del Vallès davant la situació d'assetjament escolar que va patir el seu fill.
Exposen que el seu fill, de quinze anys, va ser traslladat a una escola de Barcelona a causa de la situació d'assetjament escolar a la qual ha estat sotmès des del final del curs 2009-2010 per part de tres companys de classe.
Expliquen que la situació es va destapar el mes de febrer de 2011 en una entrevista amb la tutora del seu fill, en la qual van ser informats de les agressions que rebia l'alumne i de l'inici de l'aplicació del Protocol d'assetjament de l'escola. Amb el Protocol es va iniciar un procés de mediació, que va comportar tres reunions i diversos acords entre les parts; va semblar que la situació millorava però l'assetjament es mantenia, tot i que el tipus d'agressions va canviar. Al començament del curs 2011-2012, la situació va empitjorar i la psicòloga que atén l'alumne va recomanar un canvi d'escola per l'afectació psicològica que patia. Tot i això, els pares afirmen que es va aplicar el Protocol sense convenciment, que es va actuar tard, que l'actuació va ser tímida i poc contundent.
La Inspecció educativa valora que l'actuació de l'escola és correcta, atesa l'observació d'una certa millora de la situació desprès de la mediació, però considera que cal treballar amb el centre la revisió del protocol intern i la previsió de la intervenció d'agents externs de suport.
Per la seva banda, i un cop estudiat l'informe, el Síndic observa que la Inspecció va intervenir des del moment que va tenir coneixement d'aquesta situació, que va actuar per resoldre-la i que va proposar una revisió per millorar la resposta de l'escola a aquestes situacions per futures ocasions.
Tot i això, també s'observa que des del febrer de 2011, en què es va detectar la situació, fins al setembre del mateix any, van transcórrer quasi dos trimestres, durant els quals no es va resoldre la situació, i no va ser fins al començament del curs següent que l'escola va posar la situació en coneixement de la Inspecció educativa.
D'acord amb això, el Síndic considera que en la revisió del protocol intern de resolució de conflictes seria recomanable posar un especial interès en la necessitat de formar els docents per a la detecció i la identificació de les situacions d'assetjament, per poder-les diferenciar d'aquelles en què hi ha un conflicte entre iguals.
El Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l'alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya, en l'article 11 sobre el dret a la integritat i a la dignitat personal, estableix el dret dels alumnes al respecte de la seva integritat física i la seva dignitat personal, i a la protecció contra tota agressió física, emocional i moral. Per fer complir aquest dret, cal que el centre defensi el dret de l'alumne a no rebre agressions físiques ni psíquiques i endegui els mecanismes que té a l'abast per aturar una situació com la que es reflecteix en aquesta queixa.
També cal fer referència a l'article 33 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació de Catalunya, que diu que el Departament d'Ensenyament ha d'adoptar les mesures necessàries per prevenir les situacions d'assetjament escolar i afrontar-les de manera immediata. En aquest cas, l'escola va observar els canvis en la conducta de l'alumne i ho va comunicar als pares, però potser va mancar un major coneixement del fenomen, una detecció més ràpida i una reacció més àgil, ja que els pares de l'alumne expliquen que el seu fill feia temps que expressava rebuig a anar a l'escola, entre altres signes de patiment.
D'acord amb el que s'ha exposat fins aquí, el Síndic entén que davant de situacions com aquesta, cal anar més enllà del que es considera ?conflicte entre iguals?, i que no es pot menystenir el patiment de l'alumne ni les conseqüències negatives que aquesta situació té en la seva vida escolar i personal. En aquest cas, l'escola va actuar, però la identificació del tipus de situació hauria permès una actuació més especialitzada i més decidida.
Amb aquestes consideracions, el Síndic dóna per finalitzada la seva actuació en aquest cas.