El promotor ha presentat una queixa en relació amb la taxa per parades i barraques situades en terrenys d'ús públic de l'Ajuntament de Caldes d'Estrac.
Exposa que el 17 de febrer de 2014 va sol·licitar la llicència d'ocupació de la via pública amb una parada del mercat setmanal dels divendres durant l'exercici 2014, que se li va concedir amb la condició que prèviament abonés les taxes corresponents, presentés la documentació que s'indicava en l'informe tècnic i complís les condicions establertes al Reglament del mercat setmanal.
Pel que fa a les taxes, se'l va informar que era aplicable l'Ordenança fiscal núm. 13, que regula la taxa per parades, barraques, casetes de venda, espectacles o atraccions situades en terrenys d'ús públic i indústries al carrer i ambulants i rodatge cinematogràfic, i que l'import que havia de pagar era de 342 euros.
El promotor explica que quan es va informar del procediment per obtenir la llicència per la parada al mercat li van dir que el pagament es podia fer trimestralment. Per contra, a la resolució consta que ha de pagar 342 euros previs a l'autorització per instal·lar la parada. Es va adreçar a l'Ajuntament i el van informar que ho havia de pagar a l'inici, sense possibilitat de fraccionament. Per això, el 28 de març de 2014 va presentar una sol·licitud de baixa de la llicència de la parada.
Per resolució de 16 de maig de 2014 se li va concedir la baixa, però l'Organisme de Gestió Tributària li va notificar la liquidació de la taxa per l'ocupació de la via pública per import de 342 euros. Va sol·licitar l'anul·lació de la liquidació de la taxa al·legant que mai havia fet ús de la parada, però aquesta sol·licitud li va ser denegada, amb l'argument que l'article 6 apartat 3 de l'Ordenança fiscal estableix que en cas de renúncia a l'ocupació sol·licitada, el subjecte passiu no té dret al retorn de la taxa per aquest concepte.
El Síndic posa de manifest que l'atorgament de la llicència per ocupar una parada al mercat estava condicionat al compliment de certs requisits, que el promotor no complia. En conseqüència, la llicència concedida no té validesa ni eficàcia, per incompliment de les condicions a què el sol·licitant estava subjecte.
En aquest sentit, són aplicables els articles 77 i 78 del Reial decret 1372/1986, de 13 de juny, que regula el Reglament de béns de les entitats locals, els quals estableixen la necessitat de disposar de llicència per a l'ús comú especial i per a la concessió administrativa per l'ús privatiu de béns de domini públic. La concessió de la llicència, que ha de ser vàlida i eficaç jurídicament, és un requisit ?sine qua non? per ocupar el domini públic, ocupació que posteriorment serà gravada amb la taxa que correspongui.
D'acord amb l'article 2 de l'Ordenança fiscal núm. 13, constitueix el fet imposable de la taxa l'aprofitament especial del domini públic local que beneficia els subjectes passius i que es produeix per la instal·lació de parades, barraques, casetes de venda, espectacles o atraccions en terrenys d'ús públic.
Tot i que el promotor va sol·licitar la llicència per ocupació del domini públic, no hi ha cap document administratiu de concessió de la llicència amb plena validesa jurídica que li permetés instal·lar la parada. Tampoc no s'ha portat cap element de prova que acrediti que el promotor va ocupar de manera efectiva el domini públic.
Per tant, es conclou que no s'ha produït el fet imposable de la taxa que en justifiqui l'exacció. Per aquest motiu, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Caldes d'Estrac que anul·li l'exacció d'aquesta taxa, sens perjudici que pugui acreditar l'ocupació efectiva del domini públic per part del promotor.