El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la denegació de la sol·licitud de renda mínima d'inserció que va presentar en data de 21 de juny de 2011.
Segons informa, la prestació li ha estat denegada perquè no va acreditar la residència legal a Espanya, malgrat que en el moment de fer la sol·licitud complia el requisit. Manifesta que contra aquesta denegació va presentar un recurs d'alçada en data de 15 de juny de 2012, però que encara no ha obtingut resposta.
Certament, l'article 6.1.b) de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció; l'article 4.1.b) del Decret 339/2006, de 5 de setembre, de desplegament de la Llei 10/1997, i l'article 4.l.b) del Decret 384/2011, de 30 d'agost, estableixen que les persones sol·licitants estrangeres que visquin a Catalunya han d'acreditar la seva residència legal.
També és cert que la Llei 10/1997, en la redacció vigent en el moment en què el promotor va presentar la seva sol·licitud, preveia, en l'article 11.2, que en cap cas el termini de la presa de l'acord definitiu no podia superar els dos mesos des de la presentació del projecte al Departament de Benestar Social i Família. En cas que se superés aquest termini, s'establia que s'havia de considerar provisionalment aprovada la prestació econòmica i la persona sol·licitant havia de començar a percebre-la.
En la redacció de la Llei vigent actualment, s'estableix que el termini màxim de la presa de l'acord definitiu no pot superar els quatre mesos des de la presentació del projecte al Departament de Benestar Social i Família, i el sentit del silenci administratiu és negatiu.
En tot cas, en el supòsit del promotor de la queixa s'ha superat amb escreix el termini que estableix la Llei per resoldre la sol·licitud de prestació de la renda mínima d'inserció, ja que ha transcorregut un any des de la sol·licitud fins a la resolució de denegació de la prestació econòmica.
S'entén, per tant, que si la prestació econòmica de la renda mínima d'inserció s'hagués resolt en el termini que legalment està disposat, el promotor hauria complert el requisit pel qual li ha estat denegada, no disposar de residència legal a Catalunya, i que si hagués estat concedida la prestació econòmica de la renda mínima d'inserció en el moment de renovació de l'autorització de residència i treball per compte aliè de què era titular el promotor, aquest hagués pogut acreditar el compliment també d'un dels requisits per poder-la renovar, ser beneficiari d'una prestació econòmica assistencial de caràcter públic destinada a aconseguir la seva inserció social o laboral.
Per tant, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que revisi aquest expedient i concedeixi la prestació de renda mínima d'inserció al promotor des de la data de sol·licitud i fins al moment en què es va emetre la resolució de denegació de la renovació de residència temporal i treball per compte aliè.
El Síndic també suggereix al Departament que comuniqui a l'administració competent en matèria d'autoritzacions de residència a persones estrangeres que s'ha concedit la prestació de renda mínima d'inserció per tal que es pugui valorar també la revisió de l'expedient de la persona interessada i se li concedeixi la renovació de l'autorització de la residència, si aquesta persona complia amb la resta de requisits per a la renovació.
En cas que així sigui, el Síndic suggereix també al Departament d'Empresa i Ocupació que, de forma coordinada amb l'administració competent en matèria d'estrangeria, valori el reconeixement de la continuïtat d'aquesta prestació a favor de la persona interessada, una vegada renovada la seva autorització de residència i treball per compte aliè.