El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca de resposta de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció (en endavant ICAA) a la seva sol·licitud d'adopció a Catalunya.
Exposa que els anys 2005 i 2006 va adoptar dos infants a Guinea-Bissau, i que el gener de 2008 va presentar a l'ICAA una sol·licitud d'adopció al Brasil i una altra a Catalunya. El juny de 2008, l'ICAA li va indicar que s'havia tramès el seu expedient a una fundació per iniciar el procés d'adopció al Brasil i que, pel que fa a la sol·licitud per a infants a Catalunya, se'l convocava a una sessió informativa el juliol de 2008.
Segons exposa, en aquesta sessió informativa se'l va intentar convèncer perquè renunciés a l'adopció. Després d'un any i vuit mesos, la fundació encarregada del seu procés li va denegar la idoneïtat d'adopció internacional per resolució de data 10 de juliol de 2009, però finalment, el 30 de març de 2011, el jutjat de primera instància número 14 de Barcelona va determinar la idoneïtat del promotor per a una adopció internacional.
No obstant això, el promotor es queixa que des de l'any 2008 no se l'ha informat sobre la seva sol·licitud nacional. Refereix que ha demanat informació a l'àrea jurídica de l'ICAA i que li han indicat sense cap més explicació que no pot continuar aquest procés d'adopció.
A l'informe tramès per l'ICAA s'indica, en primer lloc, que s'ha informat el promotor que a causa d'un error material la primera resolució administrativa de 10 de juliol de 2009 feia referència únicament a la seva sol·licitud d'adopció internacional, però que en la part dispositiva es resolia la no-idoneïtat de forma genèrica; en segon lloc, que en el procediment judicial el promotor no va sol·licitar cap aclariment o modificació en el sentit de ser declarat idoni judicialment per una adopció a Catalunya, ni va reclamar en aquells moments una resolució administrativa per la sol·licitud d'adopció a Catalunya; i en tercer lloc, que s'ha informat el promotor que en cas que interpretés que la resolució administrativa només es referia a la d'adopció internacional, havia de considerar que la sol·licitud de Catalunya estava desestimada per silenci negatiu, en virtut de la Llei 23/2002, de 18 de novembre, actualment derogada i substituïda per la Llei 10/2011, de 29 de desembre, que en l'article 129 estableix el sentit negatiu del silenci en aquest tipus de procediment.
Així doncs, l'informe de resposta rebut indica que tant si s'entén que la idoneïtat de la resolució administrativa de 10 de juliol de 2009 era per adopció internacional i per adopció nacional com si s'entén que només es referia a la sol·licitud d'adopció internacional, opera el silenci en sentit negatiu i s'ha d'entendre desestimada la sol·licitud d'adopció a Catalunya de forma expressa o presumpta.
En aquest sentit, tot i que la petició del promotor es pot considerar extemporània perquè l'ha demanat quatre anys després del procés d'estudi d'idoneïtat, i tenint en compte que es va produir un error material en dictar-se la resolució administrativa de 10 de juliol de 2009, el Síndic recorda al Departament de Benestar Social i Família el deure de l'Administració pública de resoldre expressament, com a garantia per afavorir que les persones interessades obtinguin una resolució sobre el fons de la qüestió objecte del procediment i evitar que es produeixin situacions com la que es planteja en aquesta queixa.