El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la prestació de renda mínima d'inserció (en endavant RMI).
Exposa que el mes de novembre de 2011 no va cobrar l'RMI ni va rebre cap notificació ni comunicació en aquest sentit. Posteriorment, el Departament de Benestar Social i Família el va informar que la suspensió es devia a un viatge que havia fet al Marroc el mes de juliol.
Tot i això, de la informació de què es disposa es desprèn que el promotor va viatjar al Marroc per visitar la seva mare, que està malalta, i que va comunicar el viatge a la treballadora social de referència.
El promotor va interposar un recurs d'alçada el 17 de novembre de 2011, al qual no ha obtingut cap resposta.
Després de valorar l'assumpte plantejat i la informació disponible sobre el cas, el Síndic fa les consideracions següents:
Pel que fa a la suspensió de la prestació, la persona interessada va fer un viatge al juliol, de durada inferior a un mes, per visitar la seva mare malalta, la qual cosa va comunicar i demostrar als serveis socials.
En regular les obligacions de les persones beneficiàries de la renda mínima d'inserció, la normativa vigent estableix l'obligació de romandre de manera permanent a Catalunya, amb les excepcions fixades per reglament. Així, el Decret 384/2011, de 30 d'agost, estableix que ?excepcionalment les persones destinatàries es podran absentar fora de Catalunya per un període màxim d'un mes, sempre que sigui prèviament comunicat a l'òrgan que en faci el seguiment?.
Cal tenir en compte, però, que en aquest cas s'ha aplicat com a causa de suspensió un motiu no previst expressament en la normativa vigent en el moment dels fets. En particular, el Decret 384/2011, de 30 d'agost, que va entrar en vigor l'1 de setembre, mentre que el viatge que va fer la persona interessada al seu país d'origen va tenir lloc el mes de juliol de 2011.
Fins i tot en el supòsit que es consideressin aplicables les noves condicions establertes per aquesta prestació, es donaven les circumstàncies en què es possibilita la sortida fora de Catalunya, i per tant no es poden considerar incomplertes per part de la persona interessada les obligacions que assumia com a beneficiària de la renda mínima d'inserció.
Pel que fa al recurs d'alçada, cal tenir en compte que d'acord amb la normativa reguladora del procediment administratiu comú, el termini màxim per resoldre els recursos d'alçada és de tres mesos i, per tant, en aquest cas s'ha superat el termini.
Per tot això, el Síndic insisteix en la necessitat de tenir en compte molt especialment la naturalesa de la prestació de l'RMI i les greus conseqüències que es poden produir quan les persones es veuen mancades d'aquest recurs. El retard en la percepció de la prestació suposa un perjudici greu, ja que pot agreujar situacions extremadament crítiques que comporten un risc d'exclusió elevat. Per això, cal actuar amb diligència extrema per resoldre aquests procediments, i per corregir les incidències que es poden produir, de manera que es garanteixi que les persones beneficiàries reben puntualment la prestació que els correspon.
De conformitat amb això, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que prengui les mesures oportunes perquè es reprengui el pagament de la prestació concedida a la persona interessada sense més dilació; es resolgui el recurs d'alçada interposat per la persona interessada, s'estimi i es deixi sense efecte la suspensió acordada mitjançant resolució de 21 d'octubre de 2011, de manera que es reconegui el dret a la percepció de la prestació sense interrupció, i es faci l'abonament de les mensualitats endarrerides com més aviat millor.