El promotor de la queixa, d'origen estranger, manifesta la seva disconformitat amb la denegació d'una beca de doctorat per part de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (en endavant AGAUR).
Exposa que malgrat que disposa d'una autorització d'estada com a estudiant vàlida fins al 30 de juliol de 2014, l'AGAUR li ha indicat que aquesta autorització no li és vàlida per demanar cap ajuda per continuar els estudis iniciats i pels quals se li va concedir aquesta autorització, tot i que a la Subdelegació del Govern li han confirmat que té la mateixa validesa que una targeta de residència per a estrangers.
El Departament d'Economia i Coneixement indica que el text de la convocatòria es remet, en l'establiment dels requisits d'accés a les ajudes, a la normativa general d'estrangeria (Llei orgànica 2/2009, d'11 de desembre, de reforma de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social).
D'acord amb l'article 9, sobre el dret a l'educació i la seva redacció literal, només els estrangers ?residents? més grans de divuit anys tenen dret a accedir a les etapes educatives postobligatòries, a l'obtenció de les titulacions corresponents i al sistema públic de beques en les mateixes condicions que els espanyols.
Certament, la Sentència del Tribunal Constitucional 236/07, de 7 de novembre de 2007, que va anul·lar el terme ?resident? de l'anterior redacció de l'article 9.3 de la Llei, en el sentit d'incloure també el dret a l'educació postobligatòria i el dret a accedir a beques i ajudes en mateixes condicions que els espanyols per als estrangers menors no residents, no va aclarir si el terme ?resident?, que delimitava l'accés als estrangers majors d'edat a l'educació postobligatòria, implicava també l'exclusió dels estrangers majors d'edat regulars però en règim d'estança.
Al fonament jurídic vuitè de la Sentència, però, el Tribunal Constitucional sembla decantar-se per la interpretació àmplia del terme ?resident? com a sinònim de ?en situació de regularitat?, i no en el seu sentit estricte, en contraposició al règim d'estança
No obstant això, és cert que el pronunciament de la Sentència no anava encarat a reconèixer el dret a educació en etapes postobligatòries per a estrangers no residents majors d'edat, en l'etapa universitària com és aquest cas, sinó en la franja entre els setze i divuit anys, educació postobligatòria però destinada a menors d'edat, que sí que tindrien garantida aquesta educació i accés a beques en les mateixes condicions que els espanyols, independentment del seu estatus legal.
I també és cert que la Sentència del Tribunal Suprem, de 8 de novembre de 2011, interpreta que una convocatòria de beques d'estudis en etapa universitària de la Secretaria d'Estat d'Educació i Formació de 6 de maig de 2008 en què s'excloïa expressament els estrangers en règim d'estada per estudis impugnada per l'entitat Andalucía Acoge és ajustada a dret d'acord amb la redacció de la Sentència del Tribunal Constitucional 236/2007. En el mateix sentit es pronuncia el Tribunal Suprem en data 14 de febrer de 2012.
No obstant això, atesa la interpretació àmplia que es pot donar d'aquest terme i que en la convocatòria d'ajuts a la mobilitat Internacional de l'estudiantat amb reconeixement acadèmic a les universitats catalanes per al curs 2013/2014 només es fa una remissió a la Llei orgànica sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, que reconeix el règim de residència i estança com a mecanismes per regularitzar la situació dels estrangers a Espanya, el Síndic entén que cal delimitar el requisit d'accés a la convocatòria en els termes exposats.
Per aquest motiu, el Síndic suggereix al Departament d'Economia i Coneixement que, si en properes convocatòries opta per excloure els estudiants estrangers que es troben en règim d'estada per estudis de la convocatòria d'aquestes ajudes, ho especifiqui de manera clara a la mateixa convocatòria de les ajudes.