La promotora de la queixa manifesta el seu descontentament amb la denegació de la reclamació de responsabilitat patrimonial que va formular davant l'Ajuntament de Barcelona arran de la caiguda que va patir en la rampa d'accés a l'edifici de la seu del districte del carrer Aragó en data 29 de desembre de 2008.
La persona interessada manifesta que la rampa estava molla perquè plovia i que quan va sortir va relliscar perquè el paviment no era antilliscant.
La promotora destaca que el fet que el paviment no sigui antilliscant contravé la normativa vigent en matèria d'accessibilitat a edificis públics, i si bé el cap de Manteniment del Districte va manifestar que la rampa estava en perfectes condicions de conservació, les fotografies demostren que no hi havia cap element de rebaix ni cap element antilliscant, i fins i tot es pot observar que la rampa encara es trobava escantonada en la part exterior i final.
El fet cert és que consten no només el testimoni de la persona interessada i dels dos vianants que van presenciar la caiguda, sinó també les proves documentals fotogràfiques sobre el material de construcció de la rampa, el seu estat de manteniment i la inexistència d'elements antilliscants, a banda d'un informe de data 28 de febrer de 2011 emès pel mateix cap de Projecte d'Obres i Manteniment del Districte en què afirmava que la intervenció duta a terme en la rampa amb posterioritat a la caiguda es va fer per més seguretat i que ?pot ser que en la data de la caiguda el terra de la rampa hagués perdut l'antilliscant?.
D'altra banda, també consta a l'expedient que el mateix Ajuntament es va adreçar a la companyia asseguradora arran d'aquest últim informe i li va manifestar que d'acord amb aquest document i el recurs d'alçada presentat per la persona interessada, ?s'hauria d'estimar la reclamació, encara que fos parcialment?.
En conseqüència, el Síndic entén que hi ha indicis que permeten afirmar que sí que hi va haver nexe causal entre la caiguda de la persona interessada i el funcionament del servei públic del manteniment de la rampa que hauria d'haver garantit l'accés a l'edifici sense risc per als vianants, i que l'Administració no ha d'actuar com a part interessada i denegar sense més la responsabilitat, sinó que ha d'extremar la seva intervenció en la seva condició d'òrgan que ha de resoldre amb objectivitat i subjecció a dret la reclamació plantejada.
Per a questa raó, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Barcelona que revisi la decisió presa de denegar la reclamació de la persona interessada, sens perjudici que l'import de la indemnització pugui veure's moderat per l'existència d'una altra causa concurrent però no excloent de la responsabilitat administrativa reclamada.