La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la suspensió de la prestació de la renda mínima d'inserció que tenia concedida.
Exposa que va rebre el xec nominatiu corresponent al mes de juliol de 2011 però que el mes de setembre no se li va fer l'ingrés que hauria de correspondre al mes d'agost.
Explica que durant el mes d'agost va viatjar a València per fer una entrevista per optar a un lloc de treball, i que hi va ser entre els dies 9 i 13 d'agost. De la documentació facilitada per la persona interessada es desprèn que en data 21 d'octubre de 2011 es va dictar una resolució per la qual s'acordava suspendre la prestació econòmica que percebia, amb efectes d'1 d'octubre de 2011. En aquesta resolució s'assenyala com a motiu de la suspensió de la prestació el ?trasllat temporal de residència fora de Catalunya, segons estableix l'article 5 i) del Decret 384/2011, de 30 d'agost (DOGC núm. 5953)?.
Manifesta que ha interposat recurs d'alçada contra aquesta resolució però que no n'ha rebut resposta.
En primer lloc, pel que fa al contingut de la resolució de suspensió de data 21 d'octubre de 2011, val a dir que no es detallen les dades tingudes en compte per l'Administració per adoptar aquesta decisió. Atès aquest fet, el Síndic recorda que els actes que dicti l'Administració han d'estar suficientment motivats.
D'altra banda, si el motiu de la suspensió és el viatge a València efectuat per la persona interessada durant el mes d'agost de 2011, l'article 5 i) del Decret 384/2011, de 30 d'agost, que s'esmenta en la resolució no és aplicable en aquest cas, atès que aquesta reglament va entrar en vigor amb posterioritat al moment en què es van produir el fets.
En el moment en què es va produir el viatge de cinc dies a València ja estava en vigor les modificacions de la Llei de la renda mínima d'inserció introduïdes per la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres. Aquesta norma estableix que per ser titular de la prestació s'ha d'acreditar una residència continuada i efectiva a Catalunya i les absències que no interrompin el còmput de la residència efectiva s'han de fixar per reglament. En aquest sentit, cal recordar que el reglament del 2006, que era el vigent durant el mes d'agost de 2011, establia que les absències, per qualsevol causa, inferiors a noranta dies durant cada any natural no interrompien el còmput de la residència continuada i efectiva.
Per tant, el Síndic no considera que sigui motiu suficient per acordar la suspensió de la prestació que tenia atorgada la persona interessada l'absència de cinc dies per haver viatjat a València, i entén que s'ha d'estimar la resolució del recurs d'alçada interposat per la persona interessada i acordar anul·lar la resolució de suspensió.
En segon lloc, atès que no consta que s'hagi resolt el recurs d'alçada que va interposar la persona interessada contra la resolució de suspensió, el Síndic recorda al Departament d'Empresa i Ocupació que l'article 115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix que el termini màxim per resoldre els recursos d'alçada és de tres mesos.
D'altra banda, val a dir que la promotora de la queixa també ha informat que encara no s'ha emès cap resolució de fi de suspensió. Atès aquest fet, el Síndic recorda que l'article 22 de la Llei de la renda mínima d'inserció estableix que l'abonament de la prestació s'ha de reprendre si desapareixen les circumstàncies que n'han causat la suspensió.
Per tant, independentment de la tramitació del recurs d'alçada que es va presentar contra la resolució de suspensió, el Síndic considera que en cas que haguessin desaparegut les suposades causes de la suspensió i la persona continués complint els requisits per ser beneficiària de la prestació, s'havia d'haver emès la resolució de fi de suspensió.
D'acord amb tot això, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació, d'una banda, que es resolgui estimar el recurs d'alçada que va interposar la persona interessada contra la resolució de suspensió de data 21 d'octubre de 2011, sense més demora, en cas que encara no s'hagi fet; i de l'altra, que es faci efectiu a la persona interessada el pagament de la prestació econòmica de l'RMI que li correspongui i els endarreriments.