La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la resolució de desestimació del recurs d'alçada interposat contra la resolució de la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball, de data 19 de juliol de 2011, per la qual se li denegava la prestació econòmica de la renda mínima d'inserció (en endavant RMI) perquè la unitat familiar disposava de béns mobles o immobles que indiquen que tenen béns materials suficients per atendre la subsistència.
La normativa aplicable a aquest expedient és la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció, i el Decret 339/2006, de 5 de setembre, de desplegament d'aquesta Llei, que era la norma reglamentària vigent en el moment en què la persona interessada va presentar la sol·licitud de la prestació econòmica d'RMI.
D'acord amb aquesta normativa, no es té accés a la prestació econòmica de la renda mínima d'inserció, entre altres motius, si la persona sol·licitant o qualsevol dels membres de la unitat familiar té dret a percebre altres prestacions públiques l'import de les quals superi la prestació econòmica de la renda mínima, o si la persona sol·licitant o qualsevol dels membres de la unitat familiar té béns mobles o immobles les característiques dels quals indiquen que hi ha béns materials suficients per atendre la seva subsistència.
Respecte del pis que la unitat familiar tenia de propietat a Tarragona, i que s'invoca com a motiu de la denegació de la sol·licitud, la persona interessada acredita que aquest bé es va subhastar i ja no és de la seva propietat. Per tant, caldria entendre estimat el recurs atès que la persona interessada reuneix la resta de requisits per ser titular de la prestació.
No obstant això, la resolució desestimatòria es fonamenta en un altre motiu que no resulta congruent amb la raó per la qual es va desestimar inicialment la prestació econòmica d'RMI, que és que el marit de la promotora va percebre el subsidi d'atur des del 30 de desembre de 2010 fins al juny de 2011 i en aquests moments també estava treballant.
D'acord amb l'article 84 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener, es dóna a la persona interessada el tràmit d'audiència per fer les al·legacions i aportar els documents o les justificacions que cregui convenients, sense que se li detallin les dades o la documentació necessària per acreditar la seva situació.
D'altra banda, en vista de la fonamentació de la resolució del recurs d'alçada, s'observa que tampoc es detalla la documentació que ha aportat la persona recurrent i que permet a l'Administració evidenciar que la unitat familiar disposa d'ingressos que són d'un import superior de la prestació econòmica de l'RMI que correspondria.
Així, el fet que un dels membres hagi cobrat el subsidi d'atur no implica ?per se? que disposi d'ingressos que superin el llindar de la prestació econòmica de la renda mínima d'inserció que correspongui pel mateix període. En cas que fos així, s'hauria de justificar i motivar convenientment.
Així mateix, el retard en la resolució del recurs d'alçada ha comportat un allargament del temps durant el qual la unitat familiar no ha rebut cap prestació. Aquesta situació ha comportat que durant aquest temps la persona interessada no hagi pogut fer front a les despeses bàsiques, amb les greus conseqüències que això els ha suposat, com ara la manca de pagament de les quotes de l'immoble on residien.
Per tant, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que adopti les mesures oportunes per revisar les actuacions fetes en l'expedient de la persona interessada i que resolgui en el sentit expressat en les consideracions del Síndic.