El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la convocatòria per a la cobertura de 113 places d'agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Exposa que va participar en la convocatòria i que va superar totes les proves del procés selectiu llevat de la prova mèdica, motiu pel qual va quedar exclòs del procés.
Pel que fa a la prova mèdica, manifesta que el van informar que no patia cap anomalia que li impedís dur a terme les funcions policials i que es trobava dins dels barems considerats normals. Tot i això, el 8 d'octubre de 2013 es va publicar el resultat de la prova mèdica i el resultat final de l'oposició, i el promotor no hi constava.
Manifesta que té un tatuatge a la cama, però que en cap cas és visible amb l'uniforme reglamentari de la Guàrdia Urbana de Barcelona; amb tot, sembla que aquest ha estat el motiu d'exclusió. En aquest sentit, les bases de la convocatòria estableixen com a supòsit d'exclusió definitiva de caràcter específic els tatuatges que siguin visibles amb la uniformitat reglamentària.
L'informe de la Direcció de Serveis Jurídics i Promoció de Recursos Humans de la Gerència de Recursos Humans i Organitzacions assenyala, entre altres coses, que a la pàgina web de la Guàrdia Urbana de Barcelona està publicada la uniformitat del cos, i s'hi pot trobar, entre d'altres, la uniformitat bàsica d'estiu, la d'hivern, la ciclista i la de platges. Aquestes dues darreres porten aparellat l'ús de pantalons curts, amb els quals el tatuatge del promotor resultaria visible. Els aspirants que superen el procés selectiu per a la categoria d'agent han d'estar en disposició de poder ser adscrits a totes les unitats del cos, entre les quals el grup de platges i la funció ciclista. D'aquí, doncs, que el promotor no hagués superat la prova relativa a la revisió mèdica pel fet que amb aquesta uniformitat li quedaria el tatuatge al descobert.
La decisió del tribunal qualificador s'ha fonamentat, per tant, en l'aplicació de les bases de la convocatòria i en les diferents uniformitats del cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona recollides a la pàgina web del cos, dissenyades en funció dels serveis que el personal pot prestar.
Ara bé, el Síndic havia sol·licitat conèixer quina era la normativa interna municipal en què es recollia la uniformitat reglamentària del cos. L'article 9.1 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de policies locals, estableix que els policies locals estan obligats a dur l'uniforme reglamentari, que només pot utilitzar-se per al compliment del servei. Aquesta llei conté referències al reglament del cos en diferents parts del seu articulat, com ara els articles 4, 28 i 45 entre altres.
En vista del que s'exposa, el Síndic entén que l'Ajuntament de Barcelona hauria d'adoptar un reglament intern per recollir i donar a conèixer la composició de la uniformitat, tenint en compte, d'una banda, que si l'ús d'uniforme pressuposa la condició d'agent de l'autoritat del seu portador, resulta imprescindible salvaguardar la seguretat jurídica dels ciutadans per garantir que aquells que vesteixin un uniforme de la Guàrdia Urbana són membres del Cos de la Policia Local i, per tant, caldria donar-los a conèixer la composició de la uniformitat mitjançant l'aprovació i publicació d'una norma; i de l'altra, que si s'ha de garantir el dret i el deure dels agents de la Policia Local a utilitzar l'uniforme reglamentari, la rigorositat del seu ús hauria de permetre identificar amb claredat les situacions i les condicions en les quals cada modalitat d'uniforme ha de ser utilitzat.
És per això que es recomana a l'Ajuntament que valori la conveniència d'aprovar un reglament intern que reculli la uniformitat reglamentària, entesa com el conjunt de normes que regulen la utilització de les peces de vestuari i l'equip del cos policial, segons les situacions, les funcions i la climatologia.