El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el fet de no poder dur a terme obres d'urbanització en una finca de la seva propietat, situada a Palau-Solità i Plegamans.
Exposa que ha presentat l'avantprojecte d'obres a l'Ajuntament, però se li ha comunicat que no es pot concedir la llicència d'edificació perquè la gestió completa del Pla parcial El Castell no és ferma en via administrativa i queda pendent establir les càrregues estimades per l'execució de les obres d'urbanització.
La finca objecte de la queixa està inclosa en la urbanització El Castell. El Pla parcial El Castell de Palau-Solità i Plegamans es va aprovar definitivament el 29 de febrer de 1984. En execució d'aquest Pla parcial, el Projecte de reparcel·lació econòmica es va aprovar el 6 de juny de 2001. Posteriorment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el va anul·lar mitjançant sentència del 27 de juliol de 2005. Des de llavors que no s'ha tornat a elaborar un nou projecte de reparcel·lació que distribueixi les càrregues i els beneficis de la urbanització entra totes les finques incloses.
L'article 125 del Decret legislatiu 1/2010 de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, estableix que ?la iniciació de l'expedient de reparcel·lació comporta, sense necessitat de declaració expressa, la suspensió de l'atorgament de les llicències a què es refereix l'article 73.1 en l'àmbit del polígon d'actuació urbanística, fins que sigui ferm en via administrativa l'acord d'aprovació de la reparcel·lació.?
La Llei del sòl de 1976 i el Reglament de gestió urbanística, vigents en el moment en què es va aprovar el Pla parcial, establien també que la iniciació de l'expedient de reparcel·lació comportava, sense necessitat de declaració expressa, la suspensió de l'atorgament de les llicències de parcel·lació i edificació en l'àmbit del polígon o unitat d'actuació, fins que sigui ferm en via administrativa l'acord d'aprovació de la reparcel·lació.
És a dir, que des de l'any 1984, en el cas que la divisió poligonal es produís llavors i no abans, es troben suspeses les llicències d'edificació en la urbanització del Castell, a excepció del període de temps en què va estar en vigor el Projecte de reparcel·lació; en concret, des que va ser aprovat el 6 de juny de 2001, fins que va esdevenir ferma la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 27 de juliol de 2005.
Així doncs, és correcta la resposta que l'Ajuntament va donar a la consulta del promotor, en el sentit que no pot autoritzar-lo a edificar en la seva finca.
Tot i això, el Síndic posa de manifest que la inactivitat de l'Ajuntament en executar el planejament causa perjudicis econòmics als propietaris de les finques afectades. Perjudicis dels quals l'Ajuntament podria respondre, si fos el cas, sobre la base de la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques establerta a l'article 106.2 de la Constitució i regulada a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Per tant, el Síndic suggereix a l'Ajuntament que cerqui amb els particulars afectats una solució a aquest problema, i que en exercici de les seves competències en matèria de gestió urbanística remogui els obstacles que impedeixen el desenvolupament del Pla parcial del Castell amb l'aprovació del projecte de reparcel·lació econòmica.