El promotor es queixa d'una llar d'infants del districte d'Horta-Guinardó de Barcelona pel perill que comporten per als infants usuaris d'aquest servei diverses disfuncions del centre, concretament: el mal estat de la conducció elèctrica, diversos problemes en la conducció del gas butà, la manca d'escala d'emergència des del primer pis fins a la planta baixa, i el fet que una sola persona atengui quinze infants de zero a tres anys des de les 15 fins a les 19 hores (de 9 a 13 hores hi ha contractada una segona persona, la qual no té titulació).
Sembla que ja es va informar el Consorci d'Educació de Barcelona d'aquest assumpte, el qual va comunicar que aquest servei no està reconegut com a llar d'infants, la qual cosa ha estat confirmada mitjançant la pàgina web del Departament d'Ensenyament.
Segons l'informe tramès per l'Ajuntament de Barcelona, no consta cap tipus de llicència atorgada al centre en qüestió; la darrera inspecció es va dur a terme el 29 d'abril de 2009 i es va comprovar que l'activitat es continuava desenvolupant sense la llicència d'activitats corresponent; arran de la inspecció es va fer un primer intent de precintar el local en data 13 de juliol de 2009, amb l'oposició del titular de l'activitat; contra l'ordre de precintament de l'Ajuntament, l'entitat mercantil va interposar recurs contenciós administratiu, que va ser desestimat i que va confirmar l'ordre de precintament; a més, hi ha un recurs d'apel·lació del titular pendent de resolució.
En vista d'això, el Síndic observa que l'Ajuntament ja va adoptar la resolució per la qual ordenava el precintament de l'establiment que funciona com a llar d'infants, però que no es va dur a terme per l'oposició del titular de l'activitat, i que tampoc no s'ha executat la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 9 de Barcelona, en espera de la resolució del recurs.
Ateses les característiques que revesteix aquest assumpte, en aquest cas, al marge de la incoació d'un procediment sancionador a l'empara de la Llei 11/2009, de 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, l'Ajuntament hauria d'acordar el cessament immediat de l'activitat no autoritzada amb advertiment de precintament.
Així, mentre el Tribunal no resolgui, l'Ajuntament no pot tolerar el funcionament d'aquesta activitat com a llar d'infants, per la qual cosa si el titular no cessa de forma voluntària, caldrà fer-ne l'execució subsidiària, al marge de la imposició de la sanció econòmica que correspongui.
Quant a la regulació dels serveis d'atenció dels infants de zero a tres anys, en l'informe sobre els drets dels infants presentat al Parlament recentment, el Síndic ha exposat que ?en el cas de Catalunya es constata encara avui la manca de regulació, d'autorització administrativa i de control de determinats centres que atenen de forma permanent infants de zero a tres anys, de forma equivalent a les escoles bressol?.
En cap cas no es fa referència directa o indirecta als centres no autoritzats que atenen infants de forma regular, i amb la derogació del Decret 65/1982, de 9 de març, aquests centres no autoritzats queden sense regulació i sense cap tipus de supervisió que vetlli per assegurar els drets dels infants que hi són atesos.
El Sídnic ha plantejat aquesta qüestió de manera reiterada a diferents departaments de la Generalitat des de l'any 2006, i en resposta a aquesta situació va publicar-se el Decret 94/2009, de 9 de juny, pel qual es regulen les ludoteques.
Aquest Decret evita que els serveis educatius que ?fugien? de la regulació de les escoles bressol i llars d'infants es denominin ludoteques, però no evita que mantinguin el mateix tipus de servei: servei educatiu d'atenció regular, sense l'acompanyament presencial de la persona legalment responsable.
Davant d'aquesta situació, el Síndic considera que cal garantir la qualitat dels serveis infantils que funcionen de forma anàloga a escoles bressol i ludoteques i no estan acreditats com a tal, i complir l'obligació que estableixen tant la Convenció de les Nacions Unides dels drets de l'infant com la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació, en el sentit que els centres que atenen infants de manera permanent disposin d'una regulació i estiguin sotmesos a supervisió que asseguri els drets dels infants que hi són atesos.
En aquest cas, aquest establiment no té ni tan sols l'autorització d'activitats, i segons la informació de què disposo, no està garantida la seguretat dels infants que hi acudeixen cada dia com si d'una escola bressol es tractés.