La promotora de la queixa, actualment major d'edat, exposa que va estar tutelada per la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència i manifesta la seva disconformitat amb el fet que en el seu moment no es promogués que la família que la tenia acollida pogués adoptar-la.
Segons explica, la família va demanar que es promogués l'adopció però se'ls va aconsellar que esperessin que la noia complís divuit anys. Un cop arribada la majoria d'edat van tornar a plantejar la sol·licitud però se'ls va respondre que havien d'haver conviscut durant un període de quatre anys ininterromputs i que no era possible.
Afegeix que l'any 2007 es va emetre per resolució judicial una ordre d'allunyament dels seus progenitors fins que tingui vint-i-quatre anys. Actualment viu amb la família que la va acollir i s'ha pogut canviar els cognoms, però no hi manté cap vincle jurídic, i això li comporta moltes dificultats tant en l'àmbit de la Seguretat Social com emocionals i sentimentals.
Segons el Departament de Benestar Social i Família, la impossibilitat amb què s'ha trobat la promotora de la queixa de ser adoptada pels que van ser els seus acollidors deriva en part del canvi produït en la regulació de l'adopció amb l'entrada en vigor de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família. La informació de contingut jurídic que es va donar a la persona interessada en el sentit que un cop assolida la majoria d'edat podria accedir directament a l'adopció era ajustada al marc normatiu vigent en aquell moment i, per tant, el Síndic no aprecia irregularitat en aquest sentit.
Malgrat això, la situació que exposa la promotor posa de manifest que no es va considerar de forma primordial l'interès de l'adolescent, aleshores menor, i tampoc no es va tenir en compte el desig que va expressava.
Així, d'una banda, en el moment que es va fer la sol·licitud d'adopció es complien els requisits per promoure l'acolliment preadoptiu (impossibilitat de retorn amb la família d'origen a causa de l'ordre judicial d'allunyament, desig de la menor i acord dels acollidors). I de l'altra, la mesura d'acolliment simple no dóna la mateixa seguretat per a l'infant ni per als acollidors que l'acolliment preadoptiu, que és un pas previ a l'adopció.
En aquest sentit, el manteniment de la mesura d'acolliment fins a la majoria d'edat no comportava cap benefici a la noia, mentre que l'acolliment preadoptiu li hagués donat tranquil·litat tant a ella com als acollidors i hagués facilitat a la menor un sentit de pertinença a aquesta família.
Per tot això, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família, d'una banda, que revisi l'actuació que es va dur a terme en aquest cas i faciliti informació personalment a la persona interessada; i de l'altra, que li ofereixi suport i assessorament en la transició a la vida adulta, més enllà de la pensió com a extutelada que assenyala haver rebut, ateses les dificultats en què es troba per la manca de relació amb la família d'origen i la manca de vincle jurídic amb la família que la va tenir acollida.