La persona interessada, funcionària de carrera, està disconforme amb la tramitació d'un expedient disciplinari que li han incoat per falta greu per la comissió d'un delicte, tot i que el jutjat la condemna per falta.
A partir de la informació aportada, el Síndic observa que la conducta de la persona interessada ha estat qualificada com a falta en l'àmbit penal, i la definició que fa el Decret 243/1995 del tipus infractor, la comissió del qual s'atribueix a la persona interessada, està vinculada a l'apreciació que es fa dels fets en l'àmbit penal en què s'estableix la diferència entre els que són constitutius de delicte i els que ho són de falta.
La determinació de la conducta de la persona interessada com a delicte o com a falta és decisiva per procedir a la imputació de la comissió d'una falta greu descrita en la lletra f) de l'article 4 del Decret 243/1995, que considera com a tal les conductes constitutives de delicte dolós que causin dany als companys, i només procedirà l'apreciació de la comissió de delicte dolós quan la jurisdicció penal la determini com a tal.
La conclusió a què arribà el jutge en la sentència d'instància és que la temptativa de sostracció de dos bitllets de deu euros no és un robatori, sinó una falta de furt en grau de temptativa, sense que en l'àmbit disciplinari es pugui fer una aplicació analògica de les infraccions i les sancions, tal com estableix el principi de tipicitat.
Mentre que el robatori és un delicte que es defineix per l'ús de la força en les persones i les coses emprada en la sostracció o apoderament del bé aliè, el furt és una falta que suposa la realització de la conducta sostractiva, però sense força ni en les coses ni en les persones per dur-la a terme, i mentre que la consumació suposa la plena apropiació del bé aliè, la temptativa exclou la disponibilitat del bé objecte d'apoderament per part de qui intenta la sostracció.
El Síndic entén que, si bé és cert que els empleats públics estan sotmesos a un codi que determina, entre d'altres, que la seva conducta s'ha d'ajustar als principis de lleialtat i bona fe amb l'administració a la qual presten els seus serveis i amb els seus superiors, companys, subordinats i amb els ciutadans, l'incompliment d'aquest deure està tipificat com a falta lleu en l'article 117, lletra h) del Decret legislatiu 1/1997 , de 31 d'octubre, en matèria de funció pública de Catalunya.