El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la resolució d'un expedient sancionador per la presumpta comissió d'una infracció de l'Ordenança municipal de convivència ciutadana i via pública de Salt, consistent a consumir begudes alcohòliques a la via pública l'1 d'octubre de 2013.
Exposa que va rebre la notificació la resolució d'incoació de l'expedient el mes d'octubre de 2013 i que va presentar escrit d'al·legacions el 28 d'octubre de 2013, en el qual negava els fets que se li imputaven.
Tot i això, per resolució de 12 de desembre de 2013 es van desestimar les al·legacions del promotor perquè es va considerar que els fets havien resultat provats, ja que constava a l'expedient l'informe en què l'agent policial es ratificava en el contingut de la denúncia.
El promotor va presentar recurs de reposició contra la resolució sancionadora el 18 de desembre de 2013.
Un cop examinada la documentació aportada, el Síndic comprova que la tramitació d'aquest procediment sancionador s'ha fet segons estableixen les disposicions legals i reglamentàries pertinents, raó per la qual no es pot deduir l'existència d'una actuació administrativa irregular.
Certament, el promotor no ha aportat altres proves que desvirtuïn la imputació i s'ha limitat a negar el consum de begudes alcohòliques, mentre que per part de l'agent de l'autoritat, a banda dels fets recollits a la butlleta de denúncia, consta també l'escrit de ratificació.
Tot i això, si l'Administració només fonamenta la sanció en la presumpció de veracitat de la declaració de la persona denunciant, no es pot considerar que l'activitat probatòria sigui suficient per destruir la presumpció de veracitat.
Si per reforçar el compliment de la càrrega probatòria sempre és convenient complementar la declaració del funcionari amb altres elements de prova, aquesta prova addicional esdevé imprescindible quan el tipus d'infracció requereix altres elements que la simple observació de l'agent no aporta.
Aquesta situació es produeix en les sancions per consum de begudes alcohòliques a la via pública, que permet raonablement comprovacions afegides a la denúncia de l'agent per constatar que efectivament s'està consumint alcohol, com ara el decomís i l'anàlisi del producte consumit o l'ús d'alcoholímetres.
Basar, doncs, la sanció només en la presumpció de veracitat quan és possible practicar altres proves també té l'efecte negatiu de fer més difícil l'exercici del dret de defensa.
És per aquest motiu que el Síndic demana a l'Ajuntament de Salt que, per poder gaudir de les màximes garanties en l'apreciació de la comissió de les infraccions d'aquest tipus i en la tramitació dels procediments sancionadors sobre la base de les proves obtingudes pels agents denunciants, doni les ordres oportunes per tal que aquests agents disposin, d'ara endavant, d'elements com ara etilòmetres, puguin comissar les begudes alcohòliques que s'estiguin consumint o, fins i tot, aportin fotografies que acreditin millor la comissió de la infracció.