El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la resolució d'un procediment sancionador de trànsit, obert arran de la comissió d'una infracció consistent a estacionar el vehicle en una zona de limitació horària més temps del permès.
Indica que va presentar escrit d'al·legacions en què exposava que el senyal de trànsit només estava escrit en català i que no el va entendre perquè resideix en una altra comunitat autònoma. La proposta de sanció de 3 d'octubre de 2013 desestima les seves al·legacions.
El promotor va presentar un nou escrit d'al·legacions, en què, entre altres qüestions, manifestava que la persona denunciant era un vigilant de la zona, i que per tant no té la consideració d'autoritat. Tot i això, aquestes al·legacions van ser desestimades i se li va imposar la sanció.
D'acord amb el contingut de l'informe tramès per l'Ajuntament de Cambrils, el Síndic no aprecia cap irregularitat en l'actuació de l'Administració. Tot i això, pel que fa a l'actuació del vigilant de la zona blava, formula les consideracions següents:
D'una banda, el Tribunal Suprem ha reafirmat en diverses sentències la negació de la consideració d'agents de l'autoritat als controladors o vigilants de les zones de reserva d'estacionament.
D'altra banda, el dret a presumpció d'innocència aplicable al procediment administratiu sancionador implica que el ciutadà no pot ser considerat responsable d'una infracció administrativa fins que hagi conclòs l'expedient amb una resolució sancionadora, fruit de l'activitat indagatòria de l'Administració i l'obtenció d'una prova de càrrec contra aquest, necessària per destruir la seva innocència.
És necessari que l'Administració practiqui les proves de càrrec suficients per desvirtuar el principi de presumpció d'innocència, ja que aquest proscriu tota sanció imposada per l'Administració sense una mínima activitat probatòria de càrrec. Ningú no està obligat a provar la pròpia innocència, de manera que qualsevol insuficiència de la prova aportada per l'Administració ha de traduir-se necessàriament en un pronunciament absolutori d'aquesta. Una mera prova testifical ha de ser valorada conjuntament amb la resta de proves practicades per decidir si ha estat desvirtuat el principi de presumpció d'innocència.
El Síndic ha remarcat en nombroses ocasions la necessitat que l'Administració aporti tots els elements probatoris possibles que té a l'abast amb relació als fets denunciats, fins i tot quan les denúncies són emeses pels agents de l'autoritat.
D'acord amb aquestes consideracions, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Cambrils que en els casos de sancions imposades per vigilants o controladors de les zones de reserva d'estacionament s'utilitzin mitjans probatoris com ara les fotografies dels vehicles, per tal de tramitar amb les garanties suficients els expedients sancionadors corresponents.