La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la negativa de l'Ajuntament de la Pobla de Montornès a retornar-li la fiança que va prestar com a condició de la llicència atorgada per arranjar la façana d'un habitatge situat en una urbanització del municipi. Segons sembla, els serveis tècnics municipals van informar que, arran de l'execució de les obres esmentades, s'havia malmès la vorera, i van comunicar a la persona interessada que havia d'acreditar, en el termini de trenta dies, que havia arreglat els desperfectes. En constatar que no ho havia fet, el 13 de gener de 2014 l'Ajuntament va dictar un decret pel qual se li denegava el retorn de la fiança prestada en garantia de la gestió de residus i s'ordenava l'execució subsidiària de les reparacions a càrrec de la persona interessada.
Un cop estudiat aquest assumpte, el Síndic ha observat diverses irregularitats:
En primer lloc, en tots els escrits que l'Ajuntament ha adreçat a la persona interessada es fa constar expressament que la fiança es va prestar en garantia de la gestió de residus derivats de l'execució de les obres. Segons l'article 10 de l'Ordenança d'edificació i ús del sòl, amb caràcter previ a l'atorgament de la llicència "cal constituir la fiança a què es refereix l'article 5.2 del Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret 201/94, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció o norma que la substitueixi". Així doncs, segons la normativa municipal és obligatòria la prestació d'aquesta garantia abans d'atorgar la llicència oportuna. En aquest sentit, en les condicions particulars de la llicència que es va concedir a la promotora de la queixa, s'especifica que en el termini d'un mes a comptar des de l'acabament de l'obra, s'ha de presentar el certificat del gestor de residus referent a la qualitat i el tipus de residus lliurats. En cas contrari la fiança per aquest concepte restarà retinguda fins que no s'aporti el certificat. La promotora va presentar el certificat el 12 de setembre de 2013 i va demanar, en conseqüència, la devolució del dipòsit.
Ara bé, pel que fa a la reposició dels béns de domini públic, el règim no és igual. Segons l'article 10 de l'Ordenança d'edificació i ús del sòl: "Prèviament a la concessió de la llicència en aquells casos en què, a criteri dels serveis tècnics, estigui en perill la integritat dels béns de caràcter públic o municipal, i a proposta dels esmentats serveis, s'exigirà la constitució de la fiança prèvia i per la quantia que en la mateixa proposta es fixi i que en cap cas podrà ser superior a la quantitat en què s'estimi el cost de la reposició dels possibles danys ocasionats en els citats béns. La fiança es tornarà a sol·licitud del titular prèvia comprovació de la perfecta reposició dels béns que poguessin haver quedat afectats per l'execució de les obres."
En aquest mateix sentit, les condicions generals de la llicència estableixen en el punt 5è que "no serà permesa l'execució d'aquelles obres que directament o indirectament puguin originar perjudici a la via pública o a les instal·lacions municipals, llevat que, a causa de llur escassa entitat, sigui autoritzada l'execució, previ dipòsit de la fiança suficient per garantir la correcta reposició del domini públic afectat". En aquest cas, no consta que els serveis tècnics haguessin fet cap consideració quant al perill en la integritat del carrer o de les voreres ni cap proposta quant a l'eventual import de reparació, ni es determina l'exigència de la fiança en el condicionat de la llicència. Consegüentment, el dipòsit efectuat per la titular de la llicència només garantia l'obligació de gestionar els residus, no la reposició dels béns demanial danyats.
I en segon lloc, la promotora de la queixa, en resposta al primer Decret de l'Ajuntament de 10 d'octubre de 2013, pel qual se li denega la devolució de la fiança, va presentar una instància en què exposava els motius pels quals considera que els danys reclamats pels serveis tècnics no es van causar arran de les obres fetes a la seva finca sinó per l'actuació d'un veí, de la qual, segons diu, l'Ajuntament té constància. Tot i això, no ha rebut resposta de l'Ajuntament a aquestes al·legacions.
En aquest sentit, cal recordar que les resolucions administratives han de decidir, de forma motivada, totes les qüestions plantejades per les persones interessades (article 89 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú).
Per tot això, el Síndic suggereix a l'Ajuntament, d'una banda, que resolgui sobre les qüestions al·legades per la persona interessada amb relació als danys produïts en la vorera, la reparació dels quals li exigeix; i de l'altra, que valori el retorn de la garantia prestada en compliment del que estableix la normativa en matèria de gestió de residus de la construcció.