La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la denegació de la prestació de renda mínima d'inserció que va sol·licitar amb caràcter d'urgència en dates 24 d'abril i 14 d'octubre de 2013
Exposa que en data 19 de desembre de 2013 se li va denegar la prestació per no disposar d'autorització de residència legal a Catalunya i perquè les dades econòmiques contingudes a l'expedient no acreditaven que la unitat familiar hagués obtingut durant els sis mesos anteriors a la sol·licitud uns ingressos superiors a la prestació econòmica de la renda mínima d'inserció que correspon al mateix període.
El Síndic posa de manifest que en aquest cas s'ha superat amb escreix el termini que disposa la Llei per resoldre la sol·licitud de prestació de la renda mínima d'inserció, ja que ha transcorregut un any i mig des de la sol·licitud fins a la resolució de denegació de la prestació econòmica.
D'altra banda, l'article 71. 2 d) del Reglament d'estrangeria, estableix que les autoritzacions de residència i treball es renovaran quan el treballador es trobi en alguna de les situacions previstes a l'article 38.6 b) i c) de la Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers. L'apartat c) d'aquesta llei disposa que l'autorització de residència i treball es renovarà al moment d'expirar quan l'estranger sigui beneficiari d'una prestació econòmica assistencial de caràcter públic destinada a aconseguir la seva inserció social o laboral.
S'entén, per tant, que si la prestació econòmica de la renda mínima d'inserció s'hagués resolt en el termini que legalment està disposat, la persona interessada hauria complert el requisit per la qual li ha estat denegada (no disposar de residència legal a Catalunya), i que si li hagués estat concedida la prestació econòmica de la renda mínima d'inserció en el moment de renovar l'autorització de residència de què era titular la persona interessada, aquesta hagués pogut acreditar el compliment també d'un dels requisits per poder-la renovar, ser beneficiari d'una prestació econòmica assistencial de caràcter públic destinada a aconseguir la seva inserció social o laboral.
D'acord amb aquestes consideracions, doncs, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que revisi aquest expedient i, tenint en compte que en el moment de la sol·licitud de la prestació es complia el motiu expressat a la resolució de denegació de la prestació, la manca de residència legal de la persona interessada a Catalunya, li concedeixi la prestació de renda mínima d'inserció des de la data de sol·licitud i fins al moment en què s'emet la resolució de denegació de la renovació de residència temporal.
El Síndic suggereix també al Departament que, atès que el fet de ser beneficiària d'una prestació econòmica assistencial de caràcter públic destinada a aconseguir la seva inserció social o laboral és una de les situacions previstes per la normativa d'estrangeria per poder renovar l'autorització de residència i treball per compte aliè, comuniqui a l'Administració competent en matèria d'autoritzacions de residència a persones estrangeres que s'ha concedit la prestació de la renda mínima d'inserció a la persona interessada, per tal que es pugui valorar la revisió també d'aquell expedient i es concedeixi la renovació de l'autorització de la residència de la promotora.
Finalment, el Síndic suggereix també al Departament que, de forma coordinada amb l'Administració competent en matèria d'estrangeria, valori el reconeixement de la continuïtat d'aquesta prestació a favor de la persona interessada, una vegada renovada la seva autorització de residència.