La promotora de la queixa manifesta la seva preocupació per la situació de la seva neboda, tutelada per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (en endavant DGAIA), i que té en acolliment en família extensa a casa seva.
Exposa que la menor està en fase d'acoblament amb el seu pare amb l'objectiu d'un retorn a casa seva; des que va augmentar la freqüència de les sortides amb el pare i, especialment, des que es van iniciar les pernoctes de cap de setmana, la menor presenta malestar i patiment, que no és tingut en compte per l'equip d'atenció a la infància i l'adolescència (en endavant EAIA) de Reus.
De l'estudi de la documentació aportada i de la informació verbal facilitada pels oncles acollidors de la menor, es desprèn que la menor es podria trobar en una situació de desprotecció, ja que: fa manifestacions verbals i no verbals de patiment emocional, que han incrementat arran de l'augment de la freqüència de la convivència amb el pare; expressa sentiment d'abandonament i de desig de mort; la DGAIA i l'EAIA no prenen prou en consideració els signes i les manifestacions de patiment emocional de la menor; no s'ha fet cap valoració psicològica del seu estat actual; no rep el tractament de psicoteràpia en el centre de desenvolupament infantil i d'atenció precoç (en endavant CDIAP) perquè aquest centre ha considerat que no és útil si segueix amb el programa d'acoblament amb el pare.
En vista d'aquesta apreciació, el Síndic recorda al Departament de Benestar Social i Família que l'article 7 de la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència, diu que ?els infants i els adolescents, d'acord amb llurs capacitats evolutives i amb les competències assolides, i en qualsevol cas a partir dels dotze anys, han de ser escoltats tant en l'àmbit familiar com en els procediments administratius o judicials en què es trobin directament implicats i que aboquin en una decisió que n'afecti l'entorn personal, familiar, social o patrimonial?.
De la mateixa manera, el Síndic fa referència a l'article 8 de la Llei d'infància de Catalunya citada, que diu que ?qualsevol infant o adolescents ha de ser protegit de qualsevol forma de maltractament, que inclou el maltractament físic, el psicològic...?, i que recull el que estableix l'article 19 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant, respecte de l'obligació de l'estat i de les administracions d'adoptar les mesures adequades per la protecció de qualsevol forma de violència, mental o física, tracte negligent, maltractament, etc.
Per tot això, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família, en primer lloc, que l'EAIA o el servei que correspongui faci una valoració de l'estat emocional actual de la menor, i que l'escolti de la manera més adequada per la seva edat i maduresa; en segon lloc, que s'incorpori a aquesta valoració la informació que aporten el CDIAP, l'escola bressol i la família acollidora; i en tercer lloc, que es revisi el pla de retorn amb el pare segons el resultat d'aquesta valoració i, si escau, que es modifiqui allò que es valori necessari per garantir el seu benestar emocional.