El promotor de la queixa, en qualitat de secretari d'una entitat que ofereix serveis relacionats amb les energies sostenibles, exposa els perjudicis derivats de la resolució del Departament de la Presidència de 6 de novembre de 2012 per la qual es deixava sense efecte la convocatòria de subvencions aprovada per la Resolució PRE/452/2012, de 9 de març, per a la promoció i projecció internacional de les organitzacions catalanes corresponents a l'exercici 2012.
Un cop examinada la Resolució PRE/2380/2012, de 6 de novembre, que deixa sense efecte la convocatòria esmentada, el Síndic fa les consideracions següents:
1. La Resolució PRE/2380/2012 ha de fonamentar-se en les decisions del Govern que instin a prendre les mesures per minimitzar el dèficit. Tot i això, els acords de govern de 5 de juny de 2012 i de 17 de juliol de 2012 citats en aquesta resolució no recullen en cap dels titulars cap referència a mesures d'estalvi i de restricció pressupostària.
La normativa en matèria de subvencions estableix que amb caràcter previ a la convocatòria de la subvenció cal fer l'aprovació de la despesa (art. 34.1 Llei 38/2003). Si la convocatòria es troba en fase de reserva de crèdit no s'ha generat compromís de despesa i, per tant, la quantia pot ser alliberada per destinar el crèdit disponible a necessitats més urgents o declarar-la indisponible, si escau, davant la necessitat de fixar prioritats que s'han d'atendre amb les disponibilitats pressupostàries. Tot això, tenint en compte que l'actuació de les administracions ha de servir amb objectivitat els interessos generals i d'eficiència en la utilització dels recursos públics.
2. Cal fer constar també que deixar sense efecte la convocatòria d'una subvenció no és un supòsit de revocació de l'article 105.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, o de revisió d'actes i disposicions (articles 102 i 103 de la Llei 30/1992), perquè aquests articles estan pensats per a actes administratius resolutoris i, en canvi, una convocatòria de subvencions és un acte de tràmit d'iniciació del procediment. El fet de deixar sense efecte la convocatòria de subvencions és un desistiment unilateral de l'Administració.
3. Pel que fa a la possible compensació de les despeses en què haguessin incorregut els sol·licitants de la subvenció a l'hora d'adjuntar projectes i/o documentació juntament amb la sol·licitud, el Síndic entén que la resolució hauria de fer constar que la compensació s'ha de tramitar de conformitat amb els principis que regulen la responsabilitat de l'Administració.
4. En el cas que l'òrgan que va convocar la subvenció desisteixi o renunciï a prosseguir la convocatòria, el Síndic entén que ho hauria de notificar també als candidats amb independència de la publicació en el DOGC per a coneixement públic. La publicació inicial, quan es tracta d'una pluralitat indeterminada de destinataris, hauria de ser completada amb la notificació personal a totes les persones que hagin comparegut en el procediment.
Per tot això, el Síndic suggereix al Departament de la Presidència que les resolucions que dicti en el futur per deixar sense efecte convocatòries de subvencions recullin de forma clara i comprensiva per als ciutadans que en siguin destinataris tots els fonaments jurídics que emparen la decisió i siguin notificades als sol·licitants que hagin pres part en la convocatòria, amb independència de llur publicació en el DOGC.