La promotora de la queixa manifesta la seva disconformitat amb la manca de resolució de la seva sol·licitud de renda mínima d'inserció.
Exposa que es troba en una situació greu de manca de recursos econòmics per cobrir les necessitats bàsiques, i demana que es resolgui el procediment que ha iniciat.
El Síndic s'ha adreçat al Departament d'Empresa i Ocupació i al Departament de Benestar Social i Família, i ha posat en relleu la greu situació de necessitat en què es troben les persones afectades per les demores en la resolució d'aquests procediments, i la necessitat de resoldre aquesta problemàtica de manera immediata.
S'ha de tenir en compte que l'article 11 de la Llei 10/1997, de 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció, que preveu que, un cop elaborat el programa individual d'inserció, en cap cas el termini de la presa de l'acord definitiu no pot superar els quatre mesos des de la presentació del projecte del pla individual d'inserció i reinserció.
S'ha de recordar també que les administracions públiques tenen el deure de resoldre expressament, i dins del termini establert, tots els procediments administratius, segons estableixen la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i la Llei 26/2010, de 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya. Aquest deure també s'inclou en les recomanacions contingudes en el Codi de bones pràctiques administratives aprovat per aquesta institució.
Per això, el Síndic ha recordat al Departament d'Empresa i Ocupació i al Departament de Benestar Social i Família el deure de les administracions públiques d'actuar d'acord amb els principis de celeritat i eficàcia, i de resoldre expressament, i dins del termini màxim establert, tots els procediments. I, en conseqüència, els ha instat a resoldre de manera immediata la sol·licitud presentada per la persona interessada i, si escau, a fer-li el pagament de la prestació com més aviat millor.