L'any 2005 es va iniciar una queixa relativa a la situació de quatre germans tutelats per resolució de data 15 de maig de 2002 de la Secció Territorial d'Atenció a la Infància de Girona.
L'any 2006, la Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (en endavant DGAIA) informava que l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció no disposava d'un recurs familiar per a aquests infants, però que encara que estiguessin institucionalitzats en centre, la proposta i l'orientació continuava sent l'acolliment preadoptiu per als quatre.
El 5 de febrer de 2009 es va resoldre constituir l'acolliment simple amb orientació a acolliment preadoptiu de les dues germanes petites, mentre que els dos germans grans continuen actualment ingressats en centre.
El Síndic ha indicat en diverses ocasions que en cap cas no es pot justificar el temps transcorregut fins enguany sense que la mesura proposada hagi estat efectiva, per la qual cosa ha decidit obrir una actuació d'ofici a fi i efecte d'estudiar la situació i les perspectives dels dos germans grans, després de saber que un dels dos s'ha escapolit diverses vegades del centre.
De l'informe tramès per la DGAIA es desprèn que, atès que els pares dels dos infants continuen sent incompetents per exercir la criança i l'educació dels seus fills, es valora que si no hi ha possibilitat que els infants puguin ser acollits per famílies alienes, el centre residencial d'acció educativa (CRAE) és una mesura de protecció necessària pel al seu desenvolupament.
Amb tot, de la informació rebuda es desprèn que aquesta mesura d'acolliment institucional presenta escletxes, ja que un dels germans ha protagonitzat diversos escapoliments darrerament, durant els quals s'ha relacionat amb la seva mare fora del règim de trucades i vistes establert, la influència de la qual afavoreix que no retorni al centre.
Així, tal com ja es va deixar constància en l'informe extraordinari del Síndic de juny de 2009 sobre la protecció a la infància en situació d'alt risc social a Catalunya, aquesta institució posa de manifest que ?les mitjanes d'anys de tutela i d'anys al centre augmenten lògicament amb l'edat dels infants i amb els anys d'estada de l'infant al centre?.
El Síndic reitera, doncs, que el temps transcorregut fins enguany sense que la mesura proposada hagi estat efectiva ha comportat una llarga institucionalització dels infants que hauria d'haver-se evitat.
Amb tot, pel que fa al germà gran, el Síndic comprèn les circumstàncies i les dificultats actuals que s'exposen a l'informe de resposta rebut, però també cal tenir present que gairebé té disset anys. Així, després d'un procés de llarga institucionalització, aquest és el seu darrer any en el sistema de protecció i, per tant, el darrer recurs que queda per intentar emprendre una intervenció educativa a fi i efecte de traçar un camí que li permeti afrontar amb més eines la transició a la majoria d'edat, ja que sense aquests nivells d'autonomia i sense suports addicionals o referents estables, l'abandonament del sistema de protecció de la infància pot derivar en un procés d'exclusió social.
És per tot això que el Síndic suggereix a la DGAIA que s'ultimin tots els esforços de cerca i localització d'aquest infant.