La promotora de la queixa exposa que el seu fill d'un any pateix la síndrome d'Alexander, una malaltia genètica, neurodegenerativa i en estat terminal. A causa de la malaltia, requereix una cadira de rodes infantil i ha d'estar connectat a una sonda d'alimentació. No pot fer ús del servei de transport públic perquè l'infant es posa molt nerviós amb els sorolls i les vibracions, que li provoquen convulsions i vòmits. En conseqüència, ha d'agafar un taxi adaptat, però no poden fer ús del servei porta a porta perquè no disposen de la targeta blanca, la qual tan sols s'atorga si es disposa del certificat de mobilitat reduïda, que sembla que només s'expedeix a partir dels tres anys d'edat.
Un cop estudiat a fons aquest assumpte, el Síndic ha suggerit a les administracions implicades que desenvolupin les actuacions següents:
1. A l'Ajuntament de Barcelona, des de la perspectiva de l'accés al servei públic de transport especial "porta a porta" per a persones amb mobilitat reduïda severa, d'una banda, que apliqui la normativa que regula l'accés a aquest servei de manera flexible o modificar-la tot incorporant altres supòsits excepcionals per als infants menors de tres anys que no tenen concedit el barem de mobilitat reduïda per raó de la seva edat, i que tenen dificultats de mobilitat ocasionades, per exemple, per la dependència de manera continuada d'aparells tècnics, la pluridiscapacitat, la impossibilitat de fer ús del transport públic regular de viatgers per raons mèdiques, una malaltia en fase terminal, etc.; i de l'altra, que prevegi un procediment d'accés a aquest servei (i a la targeta blanca) per a infants amb mobilitat reduïda, encara que aquesta no hagi estat dictaminada oficialment, que pateixen malalties greus o en fase terminal.
En aquest cas, el mateix Ajuntament de Barcelona reconeix que el fill de la promotora és un infant amb mobilitat reduïda, perquè en l'informe tramès s'exposa que "des de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat es va atendre la família i es va oferir la possibilitat de redactar un informe recomanant la concessió de la mobilitat reduïda". Des de la perspectiva del dret a una bona administració, no és comprensible que l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat reconegui la mobilitat reduïda d'un infant i la disposició a atendre les seves necessitats de mobilitat i que, alhora, l'exclogui d'un servei perquè no compleix un requeriment d'accés que la mateixa Administració estableix per norma i que podria aplicar de manera flexible.
2. Al Departament de Benestar Social i Família, des de la perspectiva del reconeixement del barem de mobilitat reduïda, que no apliqui aquest requisit de tres anys d'edat a l'hora de valorar la mobilitat reduïda dels infants, per supeditar aquest reconeixement a les necessitats i a les dificultats de mobilitat existents, atès que no està previst pròpiament en el reconeixement de la mobilitat reduïda; o alternativament, que ampliï entre els infants d'aquestes edats més primerenques els supòsits en els quals es concedeix aquest barem, com ara la pluridiscapacitat, la impossibilitat de fer ús del transport públic regular de viatgers per raons mèdiques, el patiment d'una malaltia en fase terminal, etc.
L'Ajuntament de Barcelona ha informat que incorporarà les consideracions del Síndic en la gestió del servei públic de transport especial "porta a porta" per a persones amb mobilitat reduïda severa (tot i que també afegeix que l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l'Ajuntament de Barcelona ja incorpora aquests requeriments en la gestió del transport en el cas, per exemple, dels infants escolaritzats a la Fundació Nexe, amb cinc rutes de transport previstes, malgrat que aquests infants no disposen de targeta blanca). El Síndic, doncs, considera acceptat el seu suggeriment i dóna per finalitzades les seves actuacions amb l'Ajuntament.
Per la seva banda, el Departament ha informat que l'any 2015 els departaments de Benestar Social i Família i de Salut estan tancant un procediment conjunt per poder implementar la modalitat de targeta d'aparcament provisional per acreditar i validar les situacions de les persones amb afectació significativa de la mobilitat per a malaltia o patologia d'extrema gravetat i amb un pronòstic de reducció fefaent de l'esperança de vida que no permeti tramitar amb temps la sol·licitud de les targetes d'aparcament habituals de forma ordinària.
Tot i això, el Síndic posa de manifest que la valoració establerta al Reial decret 1971/1999, de 23 de desembre, de procediment per al reconeixement, declaració i qualificació del grau de discapacitat del barem de mobilitat reduïda, no estableix cap criteri d'edat mínima, i reitera al Departament de Benestar Social i Família la necessitat d'ampliar entre els infants menors de tres anys els supòsits en els quals es concedeix aquest barem, a fi d'ajustar el reconeixement del barem a les necessitats i a les dificultats reals de mobilitat existents.