La intervenció de la ITSS es basa en l'aplicació de la Instrucció 1/2007 de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM), relativa a la valoració de la contingència professional. Concretament, l'apartat 5.B de la Instrucció estableix el procés que cal seguir quan el metge d'atenció primària considera que les limitacions que presenta el pacient són d'origen laboral i no hi ha un antecedent previ d'incapacitat temporal per contingència laboral, ni un comunicat d'accident o malaltia.
La Instrucció disposa que el metge de primària ha de derivar el pacient a la Unitat de Salut Laboral (en endavant USL) perquè dugui a terme un estudi sobre la possible contingència. Per a l'estudi del cas, la USL ha de sol·licitar un informe a la ITSS, i indicar de forma explícita els factors de risc identificats en el seu informe, dels quals caldria acreditar l'exposició. Al seu torn la ITSS pot demanar un informe tècnic al CSSL. A partir de la informació recollida, la USL ha d'elaborar l'informe que enviarà al metge de primària.
La Instrucció també disposa que la USL i la ITSS han de facilitar al treballador una còpia dels seus informes.
Per tant, la intervenció de la ITSS ve donada per la funció d'assistència tècnica que presta a un altre òrgan de l'Administració de la Generalitat, la USL.
L'accés del promotor de la queixa a l'expedient tramitat per la ITSS s'ha d'examinar de conformitat amb l'article 37 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, ja que es tracta d'un expedient finalitzat, segons assenyala la ITSS en el seu ofici de 6 de novembre de 2012.
Aquest article reconeix el dret genèric d'accés dels ciutadans als documents recollits en els expedients administratius que corresponguin a procediments finalitzats a la data de la sol·licitud.
Tot i això, la normativa vigent recull una limitació al dret d'accés quan identifica a l'article 37.5 tot un seguit d'expedients respecte dels quals aquest dret no es pot exercir. Cal dir, però, que no sembla que l'informe al qual la persona interessada vol accedir pugui tenir cabuda en cap de les matèries que l'article esmentat relaciona.
Un cop excloses aquestes matèries cal acotar encara més el dret d'accés, ja que de conformitat amb l'article 37.2 de la Llei 30/1992, només els documents que continguin dades relatives a la intimitat de les persones estan reservats a aquestes persones. En canvi, d'acord amb l'article 37.3 de la Llei 30/1992, l'accés als documents de caràcter nominatiu que sense incloure altres dades que pertanyin a la intimitat de les persones figurin en els procediments d'aplicació del dret -llevat del procediment sancionador o disciplinari- pot ser exercit no només pels titulars sinó també per tercers que acreditin un interès legítim i directe.
Per tant, el deure de reserva de l'article 37 de la Llei 30/1992 engloba dos grans blocs: a) d'una banda, la limitació legalment prevista en identificar els afers d'interès general amb relació als quals s'ha considerat que cal mantenir el secret; b) i de l'altra, la restricció en l'accés s'aplica als documents que continguin dades relatives a la intimitat de les persones, i pel que fa als documents nominatius no inclosos en procediments disciplinaris o sancionadors, l'accés es permet als titulars i als qui acreditin un interès legítim i directe.
Per a l'anàlisi de l'apartat b) cal buscar criteris que ajudin a identificar què són dades íntimes i que són documents nominatius. Per aquest motiu, una bona mesura és remetre's a la Llei orgànica 15/1999, l'article 7 de la qual estableix quines dades estan especialment protegides. Aquestes dades són les que queden preservades de l'accés de persones diferents al seu titular. Les dades íntimes són, per tant, les que pertanyen a l'esfera estrictament personal de la vida privada de cada persona i que es vol preservar del coneixement de la resta.
Pel que fa als documents nominatius que no continguin dades que pertanyin a la intimitat de les persones i no figurin en procediments de caràcter sancionador o disciplinari, l'article 37.3 de la Llei 30/1992 en permet l'accés als titulars i als tercers que acreditin un interès legítim i directe. Si bé qualsevol dada de la persona està protegida del coneixement aliè i cal el seu consentiment per facilitar-la, l'article 11 de la Llei orgànica 15/1999 estableix que aquest consentiment no és necessari quan la cessió estigui autoritzada per una llei. I aquesta llei, en el cas dels documents de caràcter nominatiu, és la Llei 30/1992. La doctrina ha intentat precisar què s'entén com a ?document nominatiu? i ha establert que és el que conté el nom de la persona o persones afectades o aquelles dades que en facilitin la identificació. D'altra banda, per ?interès legítim? s'entén que és aquell la pretensió del qual produeixi en el subjecte sol·licitant un benefici o profit o li serveixi per evitar o disminuir un perjudici.
En tot cas, cal que l'Administració apliqui el principi de qualitat de les dades, de l'article 4 de la Llei 15/1999, segons el qual només es poden recollir per ser tractades les dades personals quan siguin adequades, pertinents i no excessives en relació amb l'àmbit i les finalitats determinades, explícites i legítimes per a les quals s'han obtingut. La proporcionalitat en el tractament de dades personals es pot entendre com una derivació d'aquest principi de qualitat, en el sentit que implica una ponderació per tal que les dades tractades siguin estrictament les necessàries en cada cas.
Per això, l'Administració ha d'analitzar quines són les dades personals necessàries per assolir aquesta finalitat, ja que l'accés a dades innecessàries comporta una comunicació il·legítima. En aquest sentit, l'article 11.6 de la Llei orgànica 15/1999 possibilita la comunicació de dades després d'un procediment de dissociació.
Sens perjudici de tot el que s'ha exposat, cal afegir que l'exercici del dret d'accés pot ser denegat quan prevalguin raons d'interès públic, interessos de tercers més dignes de protecció o quan així ho disposi una llei, de conformitat amb l'article 37.4 de la Llei 30/1992. En tot cas, la resolució denegatòria ha de ser motivada, la qual cosa vol dir exposar i identificar les raons concretes per les quals no es pot facilitar el dret d'accés.
Finalment, pel que fa a la possibilitat d'obtenir una còpia dels documents, cal aplicar també el principi de proporcionalitat i la ponderació d'interessos entre l'accés a les dades i la protecció de la confidencialitat. La possibilitat d'obtenir les còpies de la documentació s'ha de ponderar degudament, ja que a partir d'una còpia no es garanteix que la informació a la qual s'ha tingut accés sigui utilitzada exclusivament per qui ha acreditat l'interès legítim i per a l'exercici exclusiu dels seus drets. Per tant, es pot arribar a denegar la sol·licitud d'obtenció d'una còpia però no l'accés a la informació.
Per tot això, el Síndic suggereix al Departament d'Empresa i Ocupació que revisi la darrera resolució dictada per la ITSS en aquest afer mitjançant ofici de 5 de novembre de 2012 per deixar-la sense efecte, i que en dicti una de nova que tingui en compte les consideracions precedents.