La persona interessada exposa que el 17 d'octubre de 2014 va sol·licitar a l'Ajuntament de Badalona l'exempció de l'impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (en endavant IIVTNU) respecte de la transmissió del seu habitatge habitual efectuada en data 23 de gener de 2014.
Diu que l'Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona li reclama el pagament de 392,34 euros en concepte d'IIVTNU per la seva participació en el 50% de la propietat de l'habitatge objecte de transmissió mitjançant l'escriptura pública de data 23 de gener de 2014.
Tot i això, la persona interessada ha informat l'Ajuntament que l'operació que va subscriure el 23 de gener de 2014 va ser una dació en pagament per saldar el deute hipotecari i que en l'escriptura es va formalitzar amb la denominació de "compravenda" per exigència de l'entitat creditora, i que mitjançant aquella operació no va obtenir cap benefici ni enriquiment, atès que la seva única finalitat era extingir el deute hipotecari.
En primer lloc, val a dir que si bé la transmissió de l'habitatge es va formalitzar com una compravenda amb subrogació hipotecària, el cert és que els diferents elements que defineixen el negoci jurídic que convenen les parts responen a la voluntat de les parts intervinents de formalitzar una adjudicació en pagament de deutes, també coneguda com a ?dació en pagament?. Resulta evident, doncs, que l'única contraprestació que la persona interessada ha obtingut de la transmissió, i conseqüentment de la pèrdua, del seu habitatge habitual, ve donada per l'extinció del crèdit hipotecari.
I en segon lloc, si la regulació de l'IIVTNU ha estat qüestionada al llarg dels anys i la seva regulació ha estat objecte de diverses reformes legals, la polèmica sobre la tributació per l'IIVTNU adquireix encara més importància davant els casos de transmissió de l'habitatge habitual mitjançant dació en pagament o com a conseqüència d'un procediment d'execució hipotecària.
La situació de crisi econòmica, que ha comportat la pèrdua de molts llocs de treball i la consegüent impossibilitat de fer front al pagament dels préstecs hipotecaris, ha donat lloc a un increment notable de les execucions hipotecàries, amb la consegüent tributació de l'IIVTNU en casos en què el subjecte passiu no té prou capacitat econòmica per afrontar el pagament de l'impost, la qual cosa posa en qüestió el compliment de l'article 31 de la Constitució espanyola que determina que tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d'acord amb la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà caràcter confiscatori.
Amb la finalitat de donar resposta a aquesta problemàtica social, mitjançant el Reial decret llei 6/2012, de 9 de març, de mesures urgents de protecció de deutors hipotecaris sense recursos, es va intentar aportar una primera solució amb la incorporació d'un nou apartat tercer a l'article 106 de la Llei d'hisendes locals, d'acord amb el qual en els supòsits de dació en pagament de l'habitatge en què concorreguessin determinats requisits establerts en el mateix Reial decret llei 6/2012, l'entitat adquirent de l'immoble passava a ser considerada subjecte passiu substitut del contribuent.
Tot i aixo, la pràctica ha demostrat que aquesta mesura ha estat insuficient, en la mesura que els requisits legalment establerts resultaven massa restrictius per evitar que aquelles persones que ja havien perdut el seu habitatge habitual com a conseqüència d'una execució hipotecària o per raó dels acords subscrits amb entitats financeres que implicaven una transmissió de la propietat de l'habitatge, es veiessin obligades a assumir, a més a més, la càrrega derivada del pagament de l'IIVTNU.
Finalment, el legislador ha donat solució a aquesta problemàtica mitjançant el Reial decret llei 8/2014, de 4 de juliol, d'aprovació de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l'eficiència, que en l'article 123, a banda de suprimir l'apartat tercer de l'article 106, incorpora una nova modificació de la Llei d'hisendes locals, consistent en la incorporació d'una lletra c) en l'apartat 1 de l'article 105.
La transmissió de l'habitatge titularitat de la persona interessada, doncs, ha de quedar exempta de la tributació per l'IIVTNU, en la mesura que es compleixen els requisits establerts en l'article 105.1.c) de la Llei d'hisendes locals, atès que es tracta d'un cas de dació en pagament del que constitueix el seu habitatge habitual i atès que ni ell ni la seva esposa tenen capacitat econòmica suficient per assumir el deute, en la mesura que els únics ingressos econòmics amb què comptava la unitat familiar consistien en el cobrament de la renda activa d'inserció (RAI) per import de 426 euros, que van percebre fins al mes de novembre de 2014, tal com la persona interessada ja va posar de manifest a l'Ajuntament de Badalona.
En vista d'aquesta informació, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Badalona que tingui en compte l'aplicació de l'exempció prevista en l'article 105.1.c) de la Llei d'hisendes locals amb relació a la transmissió per part de la persona interessada de l'habitatge en qüestió, atès que es tracta d'un supòsit de dació en pagament de l'habitatge habitual per a l'extinció del deute hipotecari que gravava l'habitatge transmès.