El promotor de la queixa manifesta la seva disconformitat amb el canvi de centre educatiu del seu fill, de qui té la pàtria potestat compartida amb la mare.
Exposa que recentment ha estat informat que l'infant no assisteix a l'escola des del 5 de novembre de 2013, i, segons sembla, la mare l'ha escolaritzat en un altre centre sense el seu coneixement ni consentiment.
El Departament d'Ensenyament valora que l'actuació del centre va ser correcta i no es va portar a terme cap actuació irregular en donar de baixa l'alumne del centre.
En vista d'aquesta informació, el Síndic fa les consideracions següents:
El llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família (aprovat per la Llei 25/2010, de 29 de juliol), estableix que en el cas de vida separada dels progenitors ?el progenitor que exerceix la potestat parental, llevat que l'autoritat judicial disposi una altra cosa, necessita el consentiment exprés o tàcit de l'altre per a decidir el tipus d'ensenyament dels fills, per a variar-ne el domicili si això els aparta de llur entorn habitual?. Per tant, segons la regulació del Codi civil de Catalunya, pel que fa al tipus d'ensenyament, es presumeix que cada progenitor actua amb el consentiment de l'altre.
D'aquesta manera, en els supòsits de vida separada dels progenitors, si aquesta situació és coneguda per l'escola, el canvi de centre requereix el consentiment de l'altre progenitor, exprés o tàcit, i no es pot presumir que un actua amb el consentiment de l'altre.
En aquest cas, l'escola tenia constància que els pares estaven separats i que hi havia una relació conflictiva entre ells. En aquest context, la mera declaració de la mare dient que comptava amb el consentiment de l'altre progenitor no resultava suficient ni es podia considerar un consentiment tàcit, ja no es va acreditar que l'altre progenitor hagués estat informat.
Per aquest motiu, el Síndic suggereix al Departament d'Ensenyament que revisi l'actuació duta a terme en aquest cas per l'escola en què assistia l'infant i que doni instruccions perquè en futures ocasions, en cas de manca de consentiment exprés o tàcit dels dos progenitors que exerceixen la potestat o de desacord entre aquests respecte canvis de centre, es mantingui la situació existent fins que es dicti resolució judicial.