La promotora de la queixa exposa que el seu fill, de setze anys, va rebre atenció psiquiàtrica i psicològica entre els mesos de febrer de 2008 i març de 2009, quan tenia deu anys, per conductes agressives, gran intolerància a la frustració i culpabilització de l'entorn. L'exploració psicològica del noi va mostrar que té altes capacitats intel·lectuals. Sembla que en aquell període la família també es va adreçar a l'Hospital de Sant Joan de Déu per una crisi d'ansietat i des d'allà es va orientar el cas amb una diagnosi de trastorn oposicionista desafiant. Amb el tractament es va constatar una millora significativa i la família va abandonar el servei l'any 2009.
Posteriorment, la mare es va traslladar a Saragossa, i el seu fill va ser expulsat de l'institut on acudia allà en deu o dotze ocasions per mal comportament. Després de traslladar-se de nou a Catalunya, el noi va demanar d'anar a viure amb el pare a l'Hospitalet per conflicte amb la mare, però aquesta situació de
tensió i conflicte també es produeix a casa del pare.
Segons exposa la promotora, a l'institut ha repetit ja dos cursos, però tot i això el noi es nega a rebre ajuda i atenció mèdica o psicològica. També exposa que ha intentat autolesionar-se dues o tres vegades i que en una ocasió marxar de casa i no va aparèixer fins al dia següent.
La promotora manifesta que no ha acudit als serveis socials tot i que sí que ha comentat la situació amb la directora de l'institut, la qual ha traslladat els fets als serveis socials.
D'acord amb l'exposició dels fets que ha fet la promotora de la queixa, s'entén que hi pot haver indicadors o factors de risc per a aquest noi. El Síndic considera que la intervenció del centre educatiu en aquests casos, encara que el Departament d'Ensenyament indiqui que el noi no presenta conductes disruptives que hagin pogut motivar l'obertura d'un expedient sancionador, ha de ser proactiva per intentar que el sistema educatiu sigui capaç d'extreure de cada alumne les seves capacitats i optimitzar-les, i també vetllar pel seu benestar físic i emocional en un sentit ampli.
Consegüentment, el Síndic suggereix al Departament d'Ensenyament que vetlli perquè la situació d'aquest noi sigui atesa adequadament, tant des del punt de vista lectiu i acadèmic, sol·licitant la valoració i l'orientació de l'EAP si escau, com des del punt de vista familiar i personal, amb la coordinació dels serveis socials i dels serveis de salut corresponents.
Posteriorment, la família ha informat que el noi està essent atès pel centre de salut mental infantil i juvenil i la situació és més estable dins de les dificultats que planteja, i que actualment el noi ja no té problemes d'assistència al centre. En vista d'aquesta informació, el Síndic finalitza les seves actuacions en aquest assumpte, tot i que demana al Departament que faci un seguiment de la situació d'aquest noi en coordinació amb els diversos serveis que l'atenen.