D'acord amb l'àmbit d'aplicació de la Llei 11/2014, de 10 d'octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, la Generalitat i els ens locals n'han de garantir el compliment i promoure les condicions per a fer-la plenament efectiva en els àmbits competencials respectius. Així mateix, l'article 5 de la Llei també estableix que les administracions públiques de Catalunya i el Síndic de Greuges han de vetllar pel dret a la no-discriminació amb independència de l'orientació sexual, la identitat de gènere o l'expressió de gènere de la persona o del grup familiar a què pertanyi.
Per la seva banda, el Tribunal Constitucional ha reconegut que el dret a l'objecció "no és un dret fonamental autònom, ni posseeix un caràcter general i absolut en virtut del qual es pugui eximir del compliment dels deures constitucionals" (STC 161/1987). Al contrari, segons el Tribunal, s'ha de tenir en compte "la incidència que l'exercici d'aquest dret pot tenir sobre altres titulars de drets i béns constitucionalment protegits i sobre els elements integrants de l'ordre públic protegit per la llei" (STC 154/2002).
L'article 51 del Codi civil estableix que tenen competència per autoritzar un matrimoni el jutge encarregat del Registre Civil i l'alcalde del municipi on se celebri el matrimoni, o el regidor en qui aquest delegui.
Pel que fa als jutges encarregats del Registre Civil, la doctrina assenyala que "el jutge ha de deixar de banda les seves idees en la seva funció de jutge, independentment de la funció que realitzi -jurisdiccional o registral". Aquesta també ha estat la solució adoptada pel Consell General del Poder Judicial, amb motiu d'un recurs interposat pel jutge d'un jutjat de primera instància, amb funcions de registre civil, que al•legava que se li reconegués el dret a l'objecció de consciència, adduint motius religiosos i fortes conviccions morals. El Consell va denegar la seva petició i va declarar la inexistència d'aquest dret atès la seva condició de jutge i la seva submissió a la llei.
Pel que fa als alcaldes i regidors, no són funcionaris sinó càrrecs polítics que només han d'actuar en cas que no hi hagi al municipi un jutge encarregat del registre civil, o bé quan els contraents ho escullen expressament així, com ha succeït en aquest cas. Si bé aquestes persones tenen dret per raó de consciència a rebutjar la celebració de la unió homosexual sol•licitada, davant la col•lisió de drets cal fer un joc de ponderació i, per tant, valorar la incidència que l'exercici d'aquest dret pot tenir sobre altres titulars de drets i béns constitucionalment protegits.
En coherència amb això, no és suficient la possibilitat prevista de delegar la celebració de la unió homosexual en un altre regidor. Al contrari, el Síndic considera que en aquells casos en què els regidors manifestin públicament que tenen alguna reserva personal per oficiar cerimònies entre persones del mateix sexe han de deixar de prestar de manera ordinària aquesta activitat en tots el supòsits.
Per tant, el Síndic suggereix a l'Ajuntament de Barcelona:
- Que el torn de rotació de l'Ajuntament per dur a terme cerimònies es faci i es doni a conèixer amb antelació suficient.
- Que els regidors que tinguin alguna reserva personal per oficiar cerimònies entre persones del mateix sexe comuniquin la seva objecció quan rebin la delegació de l'alcalde per presidir aquestes cerimònies.
- Que en qualsevol cas s'arbitrin les mesures necessàries per garantir que cap circumstància involuntària afecti l'exercici del dret de tota persona a contraure matrimoni independentment de la seva orientació sexual.