Al llarg dels últims anys el Síndic ha anat rebent queixes de forma regular de famílies d'infants i adolescents amb trastorn de l'espectre autista en relació amb la manca de recursos adequats per atendre'ls.
En concret, els professionals de l'àmbit de la salut que tracten aquests infants i adolescents fan referència a: la manca de recursos alternatius al domicili per atendre els infants i adolescents amb situacions més agudes; la manca de llits hospitalaris de curta i mitjana estada per a aquests infants; la manca de serveis de suport domiciliari; la manca de serveis de respir: manca de places adequades per a infants i adolescents amb trastorn més agut, i les dificultats en els tràmits d'accés als recursos.
La Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant estableix, en l'article 23, l'obligació dels estats de promoure la participació activa de l'infant amb discapacitat en la comunitat i, en aquest sentit, el Comitè dels Drets de l'Infant ha qüestionat la institucionalització dels infants i adolescents amb discapacitat i ha recomanat que es promogui que puguin ser atesos per les seves famílies.
Així mateix, el Decret 142/2010, d'11 d'octubre, pel qual s'aprova la cartera de serveis socials, no preveu una tipologia específica de recurs residencial per a persones amb discapacitat menors d'edat, sinó només per a adults.
Tot i això, segons els professionals de l'àmbit de la salut que tracten infants i adolescents amb trastorns de l'espectre autista, hi ha un nombre reduït d'infants i adolescents, amb situacions més agudes sovint associades a trastorns de conducta, que no es poden contenir amb tractament ambulatori ni poden ser atesos al domicili familiar o a l'escola (ni tan sols en centres d'educació especial) per l'agitació que pateixen. S'assenyala que aquests infants necessiten un entorn més estructurat, de tipus institucional, on tenen una evolució positiva.
Davant d'aquesta situació, l'Administració hauria de poder donar una resposta a les situacions més greus, com ja s'està produint en alguns casos, amb l'objectiu que aquests adolescents i joves puguin desenvolupar-se en un entorn adequat a les seves necessitats i es pugui fer efectiu el seu dret a assolir el màxim desenvolupament possible. En el marc d'actuacions anteriors es va informar aquesta institució que s'estava estudiant tècnicament la idoneïtat i la necessitat de real de l'ampliació d'aquestes places específiques.
Per tot això, el Síndic suggereix al Departament de Benestar Social i Família, d'una banda, que estudiï quines són les necessitats de recursos residencials adreçats a adolescents amb discapacitat associada a trastorns de conducta, i que adopti mesures per proporcionar els recursos residencials necessaris per donar-hi resposta, tenint en compte que es tracta d'un col·lectiu amb un nombre limitat de nois i noies afectats; i de l'altra, que estudiï les necessitats de disposar de serveis de respir i de recursos d'atenció domiciliària adreçats a infants i adolescents amb trastorn de l'espectre autista, i que promogui la dotació dels recursos necessaris que resultin d'aquesta anàlisi.